CONSTANTS VITALS (pensaments polítics, químics i musicals)

BONES FESTES I FELIÇ 2012!

2011-12-23T06:43:00.000-08:00

Eufòria!

2011-11-26T10:54:00.000-08:00

Segurament tota la gent que em coneix m'haurà vist al vídeo de vilaweb de la nit electoral sembla que estic posseïda. No patiu, només estic eufòrica i vull aprofitar aquesta entrada per explicar com pot ser que unes eleccions espanyoles on Compromís només ha tret un diputat pot provocar en mi, una persona que tinc tendència a mesurar les meues reaccions, eixe esclat de joia.

I és que, per als que portem tota la vida en això (jo porte des dels 17 anys treballant mab la gent del BLOC del poble i crec que des dels 20 militant a tope, no només pagant la quota). A casa quan jo tenia 8 anys ja vaig vore com ensobraven, penjaven cartells i feien d'interventors mon pare i una bona colla de gent del poble en la primera llista d'UPV que es va presentar a Bonrepòs i Mirambell l'any 1987 (si puc penjaré la foto escannejada).Van treure 1 regidor però quatre anys més tard ja no van repetir l'aventura.

Recorde també una festa de final de campanya d'UPV a la plaça dels Furs de València. A mi em semblava que hi havia molta gent però segurament seríem 4 gats.

Entre aquella época i hui, 12 anys de regidors del BLOC al poble (ara només 1, injustícies de la llei d'Hont) i 6 diputats i diputades a Les Corts però moltes i moltes campanyes carregades d'il·lusió i amb resultats molt però molt pobres. Aquell 4,8% del 2003 que ens deixà fora de les Corts Valencianes, els escassos 29.000 vots de les passades generals... i sobretot (la sal a les ferides) tantes i tantes desacreditacions en converses quotidianes: sou de dretes, no esteu en el carrer, no sou de fiar, a la mínima pacteu en el PP, ara s'heu fet blavers, heu renegat...

Derrotes a les urnes i convulsions al partit, persones que es deixaven la pell, que posaven la cara en moments difícils i que després desapareixien del mapa per assumir mals resultats.

I la capacitat d'algunes persones (perquè moltes no van poder/voler seguir remant al vaixell dels fracassos) de continuar treballant, de seguir penjant cartells, presentant llistes als pobles, fent mítings, pagant la quota i les derrames per pagar noves campanyes, venent loteria, ensobrant i intentant convéncer a la gent, fins i tot a les persones més properes , que votar BLOC era la millor opció, sempre amb l'esperança a flor de pell com canta Pau Alabajos. Sabent que tot i que havíem treballat de valent al carrer i a les institucions, seguíem sense recollir els fruits que jo crec que mereixíem.

És per això que el diumenge passat estava eufòrica, perquè em venien al cap les persones que no han vist aquest èxit perquè ens han deixat abans, els amics i amigues (perquè ja som més que veïns del poble) que ens reuníem per plorar després de les eleccions autonòmiques o per perdre un regidor dels dos que teníem.

És per això que al Micalet acudírem pitant pel carrer onejant banderoles de Compromís i només arribar vaig abraçar a Joana i vaig començar a cridar i a botar d'alegria, perquè per primera vegada ho havíem aconseguit, ens havíem cregut estes eleccions (les generals i les europees mai havien segut les nostres) i ho havíem donat tot. Ho havíem aconseguit amb la nostra tenacitat molt més tard del que esperàvem (com va dir Quico l'altre dia a Quartell). Havíem aconseguit que Baldo (un d'eixos que estan al vaixell des dels inicis) siga diputat a Madrid i tindrem l'ocasió de demostrar-li a tots els escèptics, els que ens deien que no érem de fiar, que érem uns renegats i de dretes que som la millor gent del País i que anem a Madrid a treballar des del minut zero a l'últim segon de la legislatura.

I és que per fi, amb Compromís a les Corts i a Madrid la gent valencianista, d'esquerres i ecologista (això la gent com jo ho portem tot junt) ens ha donat l'oportunitat de demostrar-ho.

Alguns amics i amigues que m'heu vist al vídeo i penseu que exagere, que no és per a tant, només la gent que ha viscut el que he viscut jo m'ha dit que l'he fet plorar. És la gent del BLOC, la que porta anys rebent garrotades i sap el que ens ha costat arribar fins on som ara.

El que li dic a tota la gent que em diu que ens han votat per primera vegada o per segona si ja ho va fer a les autonòmiques: Aneu a sentir-vos orgullosos d'haver-ho fet, aneu a sentir que el vostre vot ha servit per trencar la comoditat en què els partits tradicionals estaven instal·lats des de feia massa anys.

Prepara't Rajoy, que Baldo ja està de camí

...i gràcies pare per no defallir mai!

15-M 15-O això és la revolució?

2011-10-16T08:30:00.000-07:00

Ahir milers i milers de persones vam eixir als carrers de València a dir que estem farts, indignats amb el sistema que unfla les llistes de l'atur, que empara polítics que cobren molts diners per salvar bancs i no salvar famílies ni persones, que volem que es deixe de parlar dels mercats i de que si no es retalla en serveis bàsics o en condicions laborals anem a caure al precipici.

Ja no ens valen amenaces, almenys als que vam eixir ahir al carrer, però eixim al carrer amb pancartes precioses, amb lemes d'una creativitat i d'una veritat aplastant. Però hui és el dia que em resulta novament evident que es necessita alguna cosa més. D'acord que les assemblees de barri són una altra manera d'encarar els problemes, que la gent s'està organitzant per parar desnonaments, que per fi una part de la societat ha pres la paraula... Sí, hi ha una part de la societat que ha abandonat el sofà i ha ocupat els carrers. És un pas però és suficient?

M'agradaria pensar que totes estes persones també reflexionen sobre el què hem fet nosaltres malament també estos anys. L'especulació a xicoteta escala comprant pisos per revendre'ls, el treball extra en negre, el comprar pisos disposats a pagar hipoteques de 1000 euros, el viure per damunt de les nostres possibilitats reals, el que tindre una carrera no valguera per a res perquè qui es forrava era el que feia tabic 13 hores al dia, el buscar-se un gestor per intentar pagar menys del que tocaria a hisenda, el vendre al millor postor els camps perquè pagament molt i molt bé... sobre tot això també hem de reflexionar. Els bancs, els especuladors ens van parar una trampa per enriquir-se i les polítics els van facilitar la vida enlloc de perseguir el frau i els abusos però nosaltres vam caure al seu parany de bon grat. Perquè qui més qui menys també guanyava una xicoteta part.

I ara eixim al carrer perquè estem indignats amb el sistema però també hauríem d'estar indignats amb nosaltres mateixos, com a societat i fer un propòsit d'esmena. Què puc fer jo per canviar les coses? Què he de canviar del meu dia a dia per no contribuir a aquest sistema depredador?

Jo, és el que pense quan vaig a manifestacions com la d'ahir. Què puc fer jo, què he de fer jo per canviar les coses. Perquè jo ja fa molt de temps que isc al carrer per defensar causes justes, per repudiar decisions polítiques. Ja fa temps també que milite en un partit polític diferent, amb idees que fins i tot poden sonar revolucionàries perquè es basen en valors immaterials com la solidaritat, l'equitat, la justícia social i l'estima per la cultura pròpia. Però també fa temps que compre sempre que puc, productes ecològics, de comerç just i valencians (ara pense com podria fer-ho més) i això representa pagar més. Estem disposats tots els que ahir estàvem a la mani a deixar de comprar productes Hacendado i pagar més per productes locals (de més qualitat)?

Jo, fa temps que tinc els diners a Caixa Popular (una cooperativa valenciana) perquè crec en la seua tasca social entre altres coses. Té menys oficines però em val la pena el sacrifici. Ara pense en obrir-me un dipòsit a una banca ètica. Estem tots els que ahir anàrem a la manifestació disposats a fer-ho encara que no tinguem l'oficina baix de casa? O a exigir que es faça públic on inverteix el nostre banc els nostres diners omplint papers i més papers encara que ens supose perdre temps i energies?

I més autocrítica, quants anys fa que em plantege fer insubmissió fiscal i no ho faig? Enguany ho faré segur. També estan disposats a fer-ho totes les persones que ahir anàrem a la mani arriscant-se a una denúncia per frau fiscal?

I més encara, estem disposats a pagar el doble per un cotxe híbrid o elèctric? O més encara, a vendre el cotxe i no comprar-ne més? Encara que la Ford acomiade a mitja plantilla i ens ho diguen tots els diaris?

Són eixos gestos més que els de trencar aparadors els que jo crec que són revolucionaris. Els que fan tambalejar el sistema. Eixir tots junts al carrer un dia és impressionant, votar tots partits minoritaris i coherents amb les nostres idees el dia 20N pot fer que el Congrés s'òmpliga de valors i persones que retornen la dignitat a la política ( és imprescindible que ho fem perquè és una ferramenta més per canviar les coses) però els nostres sacrificis diaris són els que ens fan trencar amb el sistema i això costa molt més. Perquè ens costa renunciar a la nostra comoditat i a part dels nostres diners.

El dia que no comprem productes de llatinoamèrica ni del Nord d'Àfrica ni de les tendes de comerciants xinesos que ens costen tan barats, alguns transportistes es quedaran sense feina però recuperarem el sentit de les nostres vides. Recuperarem el sentit que allò que està a prop meu ho controle jo, sé com i qui ho produeix. Com abans que els mercats fóren els amos del món.

Passar de la indignació a l'acció, m'agrada molt eixe lema. Passar també de la crítica a l'autocrítica, dels lemes i les manifestacions al canvi radical en la nostra forma de viure. Estem disposats a analitzar el nostre dia a dia a fer-nos un examen de consciència diari?

QUINA GRAN FAMÍLIA!

2011-09-08T03:32:00.000-07:00

Dissabte 3 de setembre vam dinar tota la família a la Barraca de Montoliu (Meliana) per celebrar que,per fi, havia aprovat les oposicions. Va ser un dia preciós, primer a casa les salutacions, el refresquet, els besets i la foto de família (només faltava Sara, et trbàrem a faltar), després al restaurant a compartir dinar i conversa, per acabar amb versets i cançons i un passeig en carro.

Gràcies per vindre, vos estime molt!

Estem ací reunits

en plena horta de València

en restaurant d'excel·lència

Santolàries i Antolins.

Què fem ací tots juntets?

Preguntava ell o ella,

ens ha convidat Rosella

a que un èxit celebrem.

Ha tret plaça aquesta volta

en un institut secundari,

ha lliutat com un gudari

la seua saviesa és molta.

Rosella, eres un tresor,

ens acarones i ajuntes

sempre al col·lectiu t'apuntes

sabuda i tendra de cor.

Et donem l'enhorabona

ara, a ensenyar al jovent

amb tranquil·litat i seny

com a mestra i com a dona.

Roser Santolària

HOMENATGE A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS 2011

2011-09-04T01:24:00.001-07:00

L'any passat vaig assistir a l'homenatge que van preparar la gent del BLOC de Montcada, va ser preciós, un bon soparet al "xiringuito" de festes, una taula parada amb productes de la terra i en una cistelleta, farcells de poemes i de llibres d'Estellés, poc a poc els assistents van eixir a llegir-ne un o dos i així entre poemes, amics i desconeguts fins feia uns minuts vam passar una vetlada senzilla però especial.

Enguany intentarem repetir!

Lletra: Vicent Andrés Estellés

escrit de l'any passat clicant ací

LES MEUES VACANCES (VIII): MILLARES

2011-08-30T03:12:00.000-07:00

La veritat és que sovint els valencians pequem de no valorar prou els nostres ciutada

ns il·lustres i és una pena. La meua família estàvem decidits a trencar aquesta tendència organitzant una excursió a Millares (la canal de Navarrés) per visitar les petjades de dinosaures, pintures rupestres i el museu José Martínez Royo amb guies de luxe. Trini i Pepe, el descobridor de tot aquest patrimoni i la seua filla, estudiosa de totes les seues troballes.

El cas és que són amics de la família, de tota la vida, Trini és companya d'escola i amiga dels meus germans!

Així és que la ruta era clara, agafar els cotxes (i els gossos!) i encaminar-los a la primera parada al cim de la mola de Cortes, a la Rambla del Tambuc, per veure en directe rastres de dinosaures i l'abric de Vicent amb pintures rupestres d'art llevantí. Quin goig escoltar les explicacions sàvies de persones que saben, i molt, comunicar i tot això adobat amb figues del "terreno" i coca de ma mare! Per cert si no teniu guies no patiu, està tot molt ben senyalitzat i amb explicacions molt instructives a panells informatius.

Després ràpid ràpid cap al museu, que volen convertir en un centre d'interpretació per després anar a visitar els indrets en directe. Què hi ha a les vitrines? Fòssils d'animals i plantes, instruments usats pels pobladors neolítics i una plaqueta gravada d'un gran valor, escrits que contextualitzen les troballes icalcs a tot color de les pintures rupestres dels diversos estils (esquemàtic, macroesquemàtic i llevantí) que hi ha als diferents abrics del poble.

I d'allí a dinar al bar de la plaça un bon gaspatxo millarenc amb tota la colla... excel·lent dinar i bona tertúlia!

I per acabar la jornada... un banyet a un dels clotets que fa el Xúquer prop del pont de la carretera de Dos Aguas a Millares. Aigua fresca i neta en un entorn preciós.

En fi, que cal que aneu a Millares i que visiteu tant el poble com el museu i si podeu fer la ruta que hem fet nosaltres millor que millor...així és com s'estima el País, recorrent-lo i gaudint-lo a tope!

LES MEUES VACANCES (VII): BALLAR LA JOTA D'ALCUBLES

2011-08-28T02:09:00.000-07:00

Ma mare és xurra, d'Alcublas, i una excel·lent balladora de la jota el fandango i les seguidilles del seu poble. Va aprendre els passos i la traça veient les dones i homes majors del poble quan ballar a les places era l'entreteniment per excel·lència.

Cada any a les festes del poble és fa una ballada i jo sóc la seua parella. Moltíssima gentacudeix a la plaça de Sant Agustí a vore l'espectacle. Més de 10 parelles de totes les edats i una rondalla més que digna porten el temp

o de la vesprada i vestits antics trets dels baguls d'un valor incalculable tornen a eixir al carrer per a que tots els espectadors que acudisquen els comtemplen novament.

L'important no és tant la qualitat (ballen i canten molt bé) sinó l'amor per les tradicions i les ganes que perduren generació rere generació.

M'encanta ballar, sobretot el fandango (que per cert, té uns passos únics!) perquè m'agrada i perquè és un regal poder gaudir del somriure i els ulls brillants d'alegria que m'ofrena ma mare!

vídeo gravat l'any 2010, nosaltres no ballàrem perquè ma mare estava malalta

ENRIC VALOR: 31 ANYS I 11 MESOS AL MEU COSTAT

2011-08-22T00:00:00.000-07:00

"–Però amagar-me jo, ha dit?
–És clar, fill meu; t’hauràs d’amagar i no tardarà
massa. Perquè t’has ficat en la cova dels
Vents. Ací descansen tots quan no bufen per
l’ample món. No passa nit que no en vinga un, o
dos, o tres… I tots tenen uns geniots que fan por."

El xiquet que va nàixer de peus. Enric Valor

El proper 22 d'agost Enric Valor hauria fet 100 anys, dels quals haguera passat 31 i 11 mesos al meu costat i no ho dic alegrement sinó perquè des de ben menuda els meus pares m'explicaven les rondalles, a l'escola les vam llegir quasi totes aprofitant l'adaptació de la desapareguda editorial "Gregal" (quina por la portada del I queixalets també!), de més major el vam conéixer en persona perquè vingué al CP Mediterrani per tal que els xiquets i xiquetes de Meliana li férem preguntes, encara el vaig vore, de molt vellet, en manifestacions portant la pancarta de la capçalera. A l'Associació Cultural del poble fa més de 10 anys vam fer lectures dramatitzades de 3 de les seues rondalles: El llenyater de Fortaleny, El dimoni fumador i El xiquet que va nàixer de peus. Encara recorde en les que va participar Loles!

I també recorde quan va morir, jo ja estava a la facultat i es van suspendre les classes, normal , vaig pensar, se'ns ha mort un homenot! Ma mare de tant en tant em recorda que va anar al soterrar amb els seus alumnes de l'IES Juan de Garay i com els va sorprendre tota la cerimònia, les voltes del taüt al claustre de la Universitat, xiquets d'escoles en valencià que portaven corones... crec que va ploure molt, el cel valencià plorava.

De més gran vaig llegir l'Ambició d'Aleix, reconec que sempre em quedaré amb les rondalles pel somriure i la màgia que em desperten encara hui en dia però em va agradar també la novel·la.

Ara, sempre que passem per algun indret nomenat per l'escriptor del barret m'acudeixen a la memòria les bones estones que he passat amb les seues lectures.

Fa pocs anys, quan pujàrem al Benicadell amb el grup de senderisme de Meliana, em vaig emportar el llibre per llegir allà al cim un fragment de la rondalla El xiquet que va nàixer de peus on parla de la Cova Alta, on dormen els vents... i quina màgia la del Gegant del Romaní!

L'any passat quan passàrem per Castalla tornant de Guardamar:

- És el poble d'Enric Valor!- li vaig dir a Tamara- hem de rellegir les rondalles abans que se'ns obliden!

Tornarem a Castalla el dia 26 d'agost a celebrar el centenari del gran Valor amb els nostres amics de Vol de Núvol?

LES MEUES VACANCES (VI): PLAERDEMAVIDA

2011-08-17T02:20:00.000-07:00

Plaerdemavida és la revista de l'Associació Cultural Macarella , jo habitualment sóc la responsable d'una secció que s'anomena La rateta digital i que tracta de recomanar programes de ràdio, televisió i pàgines web per no perdre's entre programes del cor i webs porno. Aquest número m'he buscat un col·laborador perquè vull engegar una nova secció El poalet de la ciència aprofitant que enguany és l'any internacional de la química i que sóc profe de física i química.

La pàgina estarà dividida en dues parts, un escrit sobre la ciència a la vida quotidiana o la història d'un fet científic i la segona part, una experiència senzilla per realitzar a casa. Què vos sembla?

A continuació teniu el text de la primera poalada de ciència de la revista Plaerdemavida!

TOT ÉS QUÍMICA!

Enguany se celebra a tot el món l'Any Internacional de la Química, aquestes commemoracions representen una excusa per traslladar a la societat la importància que aquesta ciència té en la nostra societat actual, promoure vocacions científiques entre la gent més jove i a més, com s'ha fet coincidir amb el centenari del premi Nobel a Maria Skłodowska (Marie Curie), s'aprofita també divulgar les seues aportacions a la ciència i al seu torn el de moltes altres dones científiques.

Marie Curie fou la primera persona a qui van atorgar dos premis Nobel, el de Física (1903) pel descobriment i les investigacions sobre la radioactivitat i el de Química (1911) per la identificació, l'aïllament i l'estudi del radi i el poloni (dos elements químics desconeguts fins aleshores).

El cas és que a Plaerdemavida, a partir d'ara podreu llegir aquesta secció "El poalet de la ciència" on es presentarà un fet concret relacionat amb la vida quotidiana i un experiment senzill per realitzar a casa.

No cal dir que tot el que ens envolta és química: els plàstics i les fibres tèxtils s'obtenen a partir del petroli a través de reaccions químiques, el nostre organisme obté energia gràcies a reaccions químiques, els cotxes funcionen gràcies a la combustió de la gasolina o el gasoil, les piles dónen energia fruit de reaccions químiques, les medicines són productes químics que s'obtenen als laboratoris farmacèutics... a més a més, la importància de la química hui en dia és enorme, té un gran repte pendent: solucionar els grans problemes globals que amenacen el planeta que habitem. I en això estan treballant moltíssims investigadors i investigadores. El futur de la humanitat està en les mans d'una munió de científics que dediquen els seus esforços a trobar nous materials menys contaminants, procesos d'obtenció de productes d'ús quotidià o d'energia que generen menys residus o que aquests es puguen reaprofitar, nous tractaments per a malalties hui en dia incurables...

I per què és important saber ciència? Perquè hi ha moltes decisions polítiques que ens afecten i estan relacionades amb la ciència. Què votaries si et preguntaren sobre la investigació en cèl·lules mare? En què et basaries? I si et pregunten per la ubicació d'un cementiri nuclear? Saber de ciència o tindre accès a la informació científica és poder decidir per un mateix.

LES MEUES VACANCES (V): DE CONCERT EN CONCERT

2011-08-11T12:10:00.000-07:00

Ja he explicat altres vegades que m'encanta anar de concert, tan se val l'estil i la companyia, 'important és la música en directe. Enguany no he anat al Xàbia Jazz però abans de l'escapada als pirineus vaig anar al Fesfira d'Albaida i ho vaig donar tot escoltant a Orxata i La Raiz. Va estar genial sobretot perquè amb la genteta que anàrem és la bombaaaaa!

I esta nit a Burjassot a escoltar a Aspencat, un grup que des que han tret l'últim disc que no parem d'escoltar al cotxe... ens encanten, a vore com sonen en directe que ja fa temps que no els veiem!

Vinga, a ballar toquen!

LES MEUES VACANCES (IV): VIATGE AL PIRINEU

2011-07-29T08:25:00.000-07:00

Barruera (Vall de Boí), Andorra, Poblet i Tarragona... ais, quines ganes que tinc de fresqueta, de paisatges naturals preciosos, pobles amb un encant especial, rius ben frescos...!

A més a més, recuperaré molts records de la meua infantesa, de les vacances familiars al pirineu, el carromato a tope, la vida al càmping, les caminades per la muntanya, les tempestes d'estiu al pirineu... crec que vaig a gaudir molt!

Ja escriuré alguna coseta quan tornem, farem fotos amb la càmera nova! ...

De moment, enganxe uns vídeos per fer-vos enveja!

LES MEUES VACANCES (III): PEL·LÍCULES EN VALENCIÀ

2011-07-24T01:45:00.000-07:00

Les vacances van passant i seguisc fent cosetes que no havia fet en els últims mesos. Ahir vaig vore una pel·lícula que em vaig quedar amb ganes de vore als cinemes: El discurs del rei de Tom Hooper. Encara recorde quan Amparo em comentava que qui es mereixia l'òscar no era el que fa de rei sinó el que fa de metge mentre esperàvem al tren a l'estació de Sagunt.

En fi, que fins anit no la vam llogar del vídeoclub amb l'avantatge que suposa poder escoltar-la en valencià (ja sé que hauria de fer-ho en anglés però no tinc tant comprensió, l'any que ve vull anar a classes).

Em va agradar molt i a més ens va treure per uns instants de la consternació per l'atemptat a Noruega (atenció que ací els grupúsculs feixistes actuen amb total impunitat!) i la mort d'Amy Winehouse.

LES MEUES VACANCES (II): ADÉU CAMPS!

2011-07-20T15:19:00.000-07:00

Hem fet un sopar improvisat per celebrar l'adéu del "poc honorable" Paco Camps, i mentre sopàvem hem enllaçat conceptes: dimissió del dia, dieta Dukan, Duncan Dhu... i de sobte ens hem posat a cantar a cor la tornada d'esta cançó.

Hui, 20 de juliol de 2011, ha dimitit F. Camps fent un discus digne d'un il·luminat, en la línia de tots els seus discursos. No penseu que aquesta cançó podia haver estat de fons? On anirà a parar aquest personatge? I la seua cort d'honor (més de "100 gaviotas" al seu servei)?

Estic contenta però cal continuar en guàrdia, els substituts sempre poden ser pitjors (no oblidem que Camps va substituir Zaplana).

LES MEUES VACANCES: RECUPEREM EL PLAER DE LA LECTURA!

2011-07-18T13:38:00.000-07:00

Una de les coses males que té estudiar opos és que et passes la vida llegint apunts i temes però no tens temps a llegir pel plaer de llegir.

A mi, que m'agrada sempre tindre alguna novel·la entre mans, se'm fa molt dur no tindre energies per dedicar-li una estoneta a la lectura.

Així és que el mateix dia que vaig acabar els exàmens vaig començar aquest llibre "Subsòl" d'Unai Siset, en realitat està escrit per diversos escriptors i és un exercici d'ecriptura molt original. El llibre són les històries de les persones que apareixen a una foto d'un fotògraf famós feta l'any 1979 al metro de París.

Són unes històries intrigants, m'ha agradat molt sobretot com lliga les diferents històries i d'entre elles em quede amb l'arquitecta de Riola i Aude, l'última dona que apareix al llibre.

És curt així és que en pocs dies l'acabes, vos el recomane i si no voleu comprar-lo vos el puc deixar prestat.

Aprofite aquesta entrada per recomanar el Club de Lectura de l'Associació Cultural Macarella. A la primera sessió no vaig poder anar però se n'està preparant una altra per a setembre. Ara estem en la fase tria de llibre.

Una abraçada i bones vacances...

Final de curs: de la tristor a l'eufòria!

2011-07-11T08:19:00.000-07:00

Després de les eleccions, el final de curs i les oposicions, ara toca fer balanç del curs i marcar-se projectes de futur. És el que faig cada any i enguany no podia ser una excepció.

En aquest moment estic esperant la confirmació oficial que tinc plaça com a funcionària de carrera. Supose que aquest nom li'l posen perquè per a la majoria de gent, per a mi també, és una carrera d'obstacles, on passen els anys i vas perdent la confiança amb tu mateixa, on vas perdent el somriure i t'aborden llàgrimes quan no hi ha motius,...

Ací teniu el meu article postoposicions 2009

Enguany he passat de la decepció més absoluta (la pitjor nota dels 8 aprovats) a l'alegria més profunda quan veia que quedava la segona de tres places i per tant ja ho tenia.

Moltíssims amics i amigues m'han felicitat, els que són funcionaris i han passat per tot això comprenien la meua resposta "no em fa feliç tindre plaça fixa sinó ja no haver de pas

sar més aquest calvari horrible". En fi, que ja està, que ja he passat la pantalla més difícil del joc!

Pel que respecta el final de curs, doncs com sempre, he fet bones amigues i aprés moltíssimes coses dels meus alumnes, he intentat intentat innovar una miqueta en la meua pràctica docent, he descobert que el tren segueix agradant-me molt... però m'ha quedat l'espineta de visitar Castelló, fer-me una bona fideguà al Grau... coses que les opos t'impedeixen fer, perdre't pels pobles i ciutats que t'acullen com a profe!

I les eleccions... doncs una superalegria: l'entrada triomfal a les Corts Valencianes (ningú apostava pels excel·lents resultats obtesos per la Coalició Compromís) i l'augment del BLOC en molts ajuntaments de ciutats (Alcoi, Sagunt, Castelló, ...) però al meu poble ens hem quedat igual i això ens ha impedit gaudir de la felicitat completa. El segon de la llista era mon pare i m'ha fotut molt que no entrara de regidor, a més el PP ha tret majoria absoluta amb una llista pèssima, gens preparada i amb nul·la implicació al poble. És injust però bé, som una gent molt dura de pelar i obsessionada en treballar desinteressadament per un poble més valencià, més just, més solidari, més cult... i no se'ns esborra del mapa tan fàcilment.

Bé, ho deixe ací, potser durant aquest estiu dedicaré alguna entrada a reflexions polítiques però també vull parlar dels llibres que llig, dels paisatges que visite... i del que vull fer l'any que ve, que comence una nova vida!

GRÀCIES!

2011-05-23T03:44:00.001-07:00

INDIGNA'T I VOTA?

2011-05-18T00:49:00.000-07:00

Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. Joan Fuster

El diumenge passat es celebrà l'acte central de campanya de COMPROMÍS al Palau de Congressos de València i cap allà anàrem una bona colla del BLOC del poble. Érem molta, molta gent arribada de la ciutat, de l'horta i d'altres comarques valencianes. Em vaig emocionar molt amb els discursos la veritat i encara m'emocione ara mentre escrit aquestes línies, no tant recordant les paraules d'Enric, Mònica, Mireia, Joan i Josep Maria sinó perquè estic rebentada de no parar de fer campanya i em sent en l'obligació de fer més i més i més... i sobretot perquè pense pense i pense en com comboiar-te a tu perquè faces també campanya entre la teua gent.

Quan s'acabà l'acte em vaig trobar amb una amiga de fa molts anys, i em va dir "dis-me que entrareu" amb cara de desesperació com dient, vos vote per primera vegada i no em podeu fallar. Jo li vaig contestar "clar que sí dona, clar que entrarem!". I me'n vaig anar a seguir amb la colla del poble a fer-nos fotos per a la web i d'allí cap al poble a pegar cartells.

De nit, pensava en la meua contestació i no m'acabà d'agradar. Li hauria d'haver dit el que li dic a tota la gent del poble, "entrar és cosa de tots, de parlar amb coneguts, amics i familiars i convéncer-los de que cal VOTAR COMPROMÍS". La gent del BLOC estem donant-ho tot, però tot és tot. El que cal és que cadascú, també la gent que no milita en cap partit però desitja que COMPROMÍS estiga present amb força a les Corts Valencianes s'implique en la campanya personalment. Ha d'assumir la seua xicoteta responsabilitat. M'haguera agradat dir-te el que li dic als meus amics, "Queden 7 dies, convenç a 10 persones que no havien votat abans!".

Dos nits més tard, em vaig trobar al facebook, una altra amiga, aprofitant que estava connectada em preguntava com podia enviar correus amb les adreces ocultes per rebotar als seus contactes un vídeo que havia enviat la plataforma Salvem el Cabanyal. Em preguntà si l'havia vist i li vaig dir que en vore que el tema del documental era "vota porque sinó ganará el PP" l'havia esborrat i li vaig afegir que estava farta d'eixos vídeos perquè no compartia gens ni miqueta la seua filosofia.

Pense jo que una persona (propera a nosaltres) quan passa de votar és perquè està profundament desencantada de la política i el que necessita és que li presentes un projecte concret que l'il·lusione, que el dia després de les eleccions i 4 anys més tard estiga orgullós/a d'haver-lo votat i no demanar-li que vote siga el que siga perquè el mateix dia de les eleccions ja s'haurà arrepentit i es reforçarà en la seua idea abstencionista. Al meu entendre, a una una persona que no vota li has d'explicar el projecte que tu penses que és millor i intentar-li fer entendre que també és el millor per a ell/a, però si tot i això no vol votar, doncs que no vote).

Vam estar parlant molta estona i van sorgir molts temes. Em quede amb una frase que li vaig dir: "les associacions com a tals no han de demanar el vot per cap partit però les associacions estan liderades per persones que si que estan obligades a fer-ho per un projecte que compartisca la seua visió de ciutat, de poble, de barri o de País."

Jo només et demane que t'impliques estos dies 4 dies que queden i demanes el VOT per BLOC-COMPROMÍS!

OPOSICIONS (I ELECCIONS) A LA VISTA!

2011-04-23T01:53:00.001-07:00

Ja fa temps que estudie el temari de les opos, primer deien que serien en abril però finalment començaran el 28 de maig. Una setmana després de les eleccions. Estic mentalitzada que he de centrar-me al màxim en el meu futur laboral però és que no ho puc evitar, el meu cap se'n va d'excursió cada dos per tres. I em vénen idees per fer-nos conéixer al poble entre la gent nouvinguda, per fer comboi entre la gent de la llista... I és que els valors del BLOC (i de Compromís) només es poden transmetre en persona, no valen cartes ni llistes estupendes. El que val és parlar amb la gent i més en pobles menuts com el meu.

I no dic que no facen el seu paper les cartetes i els mailings però ningú de Bonrepòs i Mirambell té cap dubte que la llista del BLOC sempre ha segut la millor llista, plena de gent implicada en les associacions del poble, equilibri entre joves i persones experimentades, incloent algú nouvingut/da... gent més motivada en servir al poble que en la promoció personal. Però això per a nosaltres no és suficient, hem de fer moooolt més que els grans partits que presenten llistes plenes de familiars, amb persones que no viuen al poble, amb enxufats de València per fer-los d'assessors camuflats...

Bé, el cas és que això és el que farem al meu poble, anar de casa en casa i proposar actes de campanya propers i frescos, un sopar presentació, un vídeo amb gent del poble donant raons per a votar BLOC, un cartell de grup innovador, un gran concert pensant en la gent jove...

Però el cas és que hui també tenia una cita a València, a Ca Revolta, una assemblea de reflexions electorals. Volia anar però no he anat per estudiar i estudiar. Volia anar perquè els textos recomanats (un text excrit per Faustí Villora i el llibre-manifest Indigneu-vos d'Stéphane Hessel) m'han fet reflexionar molt i volia aportar les meues idees com a sòcia que sóc.

Si haguera anat hauria parlat de que la ràbia i la indignació s'han de tornar esperança i il·lusió en projectes concrets, hauria dit que pense que no podem oferir a la societat un missatge de no abstenció per por a la majoria absoluta del PP perquè això no funciona, que la gent del carrer vol discursos il·lusionadors per identificar-se, ja no els val la por, la resignació i la depressió.

I també els volia dir que pensaren si al parlament valencià no hi ha cap diputat que represente uns altres valors del imperants, una altra manera de fer política, el diàleg proper i fluid amb les associacions valencianes com Ca Revolta...i aleshores haguera dit que per a mi si que n'hi ha 4 diputats que són diferents a la resta. Els de Compromís. Per concloure que el que cal hui més que mai és apostar per això, pel valor de la proximitat, de la transformació diària, per un còctel de crítica radical amb la construcció de noves idees que busquen la felicitat de tots els dies per a totes les persones, posar en valor els polítics honestos i compromesos...

I, si tenia temps, hauria posat sobre la taula una pregunta o dos: és possible canviar els valors de la societat sense tindre representants polítics que defensen eixos nous valors? Podem prescindir de les institucions per construir una societat millor? I si les respostes hagueren segut que no, haguera afegit una pregunta més: calen persones amb capacitat per canalitzar les preocupacions del ciutadans a les institucions, amb preparació per articular propostes realistes però radicalment diferents i amb la il·lusió necessària per fer-les realitat que es dediquen a la política? A fer la política que volem?

I per acabar el meu torn de paraula, si els presents ho trobaven convenient, haguera llegit aquest fragment del llibre que he esmentat adés,

"la pitjor actitud és la indiferència. Si us comporteu així, perdeu un dels components essencials que formen l'home:la facultat d'indignació i el compromís que la segueix"

Stéphane Hessel

No he anat a l'assemblea, m'haguera agradat anar perquè pense que cal acudir a tots els fòrums possibles cadascú de nosaltres per fer entendre a la gent que la millor opció el dia 22M és votar Compromís perquè qui ho faça es sentirà orgullós/a d'haver-ho fet!

Jo estos dies combinaré les moltes hores d'estudi (maleït Fontdemora) amb el comboi de fer realitat el meu somni: més regidors/es del BLOC al meu poble, més diputats de COMPROMÍS a les Corts Valencianes!

I tu, què penses fer?

APARCAR ELS LLIBRES PER APRENDRE A TOPE, L'ACTUALITAT ENS DEMANA PAS!

2011-03-14T12:24:00.000-07:00

"Tot escolar, tot estudiant ha d'adquirir la comprensió de la naturalesa i de l'activitat humana que proposa la ciència. Només llavors es convertiran en ciutadans responsables. Només llavors, entendran que la nació els necessita com a futurs científics per portar la humanitat a un món millor."

Phillippe Chomaz (físic nuclear)

Només els exàmens ha retardat uns dies l'anàlisi del tot el que està passant al Japó. Com són les coses, esta desgràcia enorme ha coincidit amb el tema de la radioactivitat que estàvem a punt d'estudiar amb els de tercer d'ESO, amb el tema de geologia que anàvem a començar amb els de 2n d'ESO i en el temari de física de 2n de Batxillerat també tenim la física nuclear!

Ja m'ho va dir una bona mestra en un curset, si observem el que passa al nostre voltant trobarem moltíssims recursos per treballar amb els alumnes, enganxar els alumnes a la ciència des de l'actualitat i la proximitat més ferotges.

I tant, aquesta catàstrofe que ompli portades de diaris, minuts i més minuts de telenotícies no podem deixar-la fora de classe, l'hem d'incorporar, l'hem d'analitzar, els profes tenim l'obligació d'estudiar-la a classe, aprofitar l'enorme curiositat que ha despertat en els alumnes!

Què és un tsunami? Per què hi ha terratrèmols? Què és l'escla de Richter? Com es protegeix Japó dels efectes dels terratrèmols? Què pot passar si peta el reactor nuclear? Què passa dins d'una central nuclear? Per què comparen el que està passant amb la segona guerra mundial? I amb Txernòbil?

Encara recorde com em va entusiasmar estudiar la realitat dels balcans durant la guerra de l'ex-iugoslàvia. Quin gran encert el dels profes d'història, quina gran capacitat per lligar la història a l'actualitat, gràcies al dossier qeu encara conserve i a l'habilitat de Gerard per fer-nos entendre tot el qeè passava i les seues causes!

Jo a partir de demà provaré de fer el mateix, ja els he demanat articles de diari i ja tinc el primer documental per passar-los gràcies a TV3 (el programa Espai Terra) i internet.

Intentaré explicar- com ha quedat la cosa!

NO PARAR ÉS GAUDIR AL MÀXIM DE LA VIDA!

2011-01-19T09:05:00.000-08:00

L'altre dia vaig estar recitant poemes de Manel Alonso al tradicional recital de

Macarella, era diumenge de vesprada, dia que moltíssimes persones passen tancades a casa cara la televisió.

Pel matí havia anat a l'IVAM a vore una exposició de dibuixos amb Tamara i una companya de l'institut, la nit anterior em vaig morir de risa al Teatre el Micalet amb l'

espectacle de la companyia Pot de Plom "València Zombie" i per la vesprada havia assistit a l'assemble del Bloc Jove.

Aquest cap de setmana va començar replegant signatures per la ILP de le

s escoletes de 0 a 3 anys a la porta de l'escola del poble i des d'allí a Biar a gaudir de la festa de Sant Antoni amb el genial Rei Pàixa

ro en companyia de Enric, Tona i la família.

Comentant la meua agenda amb amics i companys em diuen que no pare, que d

ec a

nar superestr

essada i ells gaudeixen d'estar tirats a casa, sense fer res o anant al gimnà

s a tonificar els músculs. Jo els conteste que sóc així, perquè els meus pares també són a

ixí, però que m'encanta viure amb tanta intensitat la vida perquè cada activitat que faig és una estona de goig indescriptible. Tinc la sensació que potser vaig una miqueta accelerada però quin regal xarrar amb la gent del poble, escoltar poemes preciosos, passejar per la muntanya, riure gràcies al teatre ben fet, programar activitats amb els companys i companyes del BLOC per construir una societat millor que la que tenim.

En fi, que cada dia m'esforce per gaudir de les xicotetes coses (córrer amb mon pare, xarrar amb ma mare vora el foc, preparar la lectura d'un poema, celebrar l'aniversari dels nebodets...), m'esforce per compartir projectes col·lectius com assajar amb la colla o la coral o reunir-me amb la gent del BLOC per pensar i repensar un poble millor i també m'esforce en un exercici d'egoïsme absolut, en rebuscar activitats xules per omplir els caps de setmana.

Si també sou com jo o teniu ganes d'unir-vos a la filosofia del no parar és guai, algunes activitats a la vista: foguera de Sant Antoni de Massarrojos (dissabte 22 de gener), la primera pel·lícula del Cicle de Cinema per la pau de MacarellA (28 de gener), bicifestació per València (30 de gener) i baixada al Carraixet (7 de febrer).

NO DEIXES DE PARLAR...

2010-11-10T10:49:00.000-08:00

Sí, fa un mes vaig anar a la presentació de les memòries polítiques del lehendakari Ibarretxe. Amb la veu calmada que el caracteritza es va adreçar a nosaltres per explicar-nos les seues idees més importants. Ho va fer en valencià.

Ho va fer amb un missatge esperançat, apel·lant al diàleg com a arma de futur, i amb la força de les paraules clares i profundes contra els torpedejos de missatges simplistes.

La veu traquil·la però contundent d'una persona que per damunt de tot ha servit al seu poble amb el seny i amb el cor. Un polític que no només s'ha permés el somni de contruir un país millor sinó que s'ha arromangat per fer-lo realitat amb poc terreny per a la i

mprovització però sempre amb gestos naturals amb la gent.

M'haguera agradat dir-li més coses mentre em signava el llibre però només li vaig dir que no deixara de parlar. Front al pensament únic en que es relaciona nacionalisme amb terrorisme o amb egoïsme, calen veus com seua en què s'explica clarament que ser nacionalista és estimar la terra i la gent i voler n progrés humà i social per al teu poble estimant la solidaritat i la cooperació amb altres pobles.

Mentre l'escoltava em venia al cap la tendència que tenim els nacionalistes valencians a lamentar-nos del nostre país, de la nostra societat... i em preguntava perquè som pessimistes si hi ha iniciatives diàries positives per a una societat més valenciana, més dinàmica, més unida, més activa...

Només alguns exemples: escola valenciana amb les trobades, el voluntariat pel valencià que ja compta amb nombrossísimes parelles lingüístiques, els clubs esportius que generen il·lusió per l'esport entre els joves, els grups de danses, intersindical valenciana, les associacions culturals com MacarellA al meu poble que programen centenars d'activitats, les bandes de música, i per suposat els col·lectius del BLOC dels pobles que fan que també a nivell polític dinamitem tòpics mentre xarrem amb la gent i compartim les nostres iniciatives... Tot això és un poble en moviment, una remor que sembla inexistent però que tenaçment persisteix...

Jo em reconec optimista perquè em passe la vida al carrer: d'un concert de la colla a una manifestació, d'una carrera popular a un recital poètic, d'un concert de rock a una passejada per l'horta, d'una recollida de signatures a una obra de teatre...

Crec que els pessimistes són els que es tanquen a casa d'on només ixen per treballar o fer exercici al gimnàs en una cinta solitària o meditant a les classes de ioga. Els que no parlen amb ningú ni desenvolupen cap projecte col·lectiu.

Eixa és la meua recepta, cuidar-se a un mateix i ser eficient al treball però també formar part d'un projecte col·lectiu al teu poble : un club ciclista, una coral, una associació cultural, una colla de dolçaines i tabals, un club de lectura o una falla, i per suposat, si et sents nacionalista, participar del més clar projecte polític de construcció nacional, el BLOC per parlar amb la gent, contrastar idees i construir un futur millor de forma col·lectiva.

Ho puc resumir amb una frase de collita pròpia:

"Només l'acció genera il·lusió, la inacció pessimisme i desesperança"

FELIÇ ANY 2011 !

29-S: JO FAIG VAGA

2010-09-29T02:44:00.001-07:00

Perquè els joves no volem estar en contractes precaris eternament, els més majors volen tindre garantida l'estabilitat laboral, no volem que siga més fàcil l'acomiadament i que en cas d'acomiadament volem l'empresa es faça càrrec de la indemnització, perquè els contractes en pràctiques no s'han d'eternitzar i la gent jove té dret a cobrar pel treball que realitza, perquè les ETT's no poden entrar en el sistema de col·locació públic perquè són l'exemple més clar de la precarietat laboral.

Perquè la crisi i l'atur exagerat es poden superar d'una altra manera:combatent el treball sense contracte, impedint l'abús en hores extres, combatent el frau fiscal, canviant l'aportació a l'estat de les grans fortunes que hi en dia només contribueixen amb un 1%, obligant als bancs a donar préstecs a les mitjanes i xicotetes empreses, etc, etc. Les coses sí que es poden revertir d'una altra manera.

Jo hui faig vaga, per defensar els drets laborals que van aconseguir els meus pares i per garantir el futur dels meus fills. Jo faig vaga pels que, coaccionats pels empresaris o perquè no poden perdre ni un euro del seu sou per alimentar la família, no en podran fer.

Ens veiem a les 18:30h a la manifestació de València!

LABORDETA, PER SEMPRE!

2010-09-19T03:41:00.000-07:00

Aquesta cançó sempre m'ha posat la pell de gallina i en moltes ocasions alguna llagrimeta em cau per la galta.

No sé si per la profunditat de la lletra o per la veu del gran Labordeta, una veu espiritual, sàvia.

Hui ens has deixat però, no estic preocupada perquè tindrem els teus pensaments, les teues cançons, els teus poemes, les teues excursions per les espanyes, les teues intervencions al Congrés dels diputats per revisitar-te de tant en tant.

Per reviure-ho quan se'ns oblide què vol dir compromés, quan perdem de vista el sentit de la paraula coherència, quan ens entren ganes d'abandonar la barca, quan necessitem exemples de persones íntegres, de persones exemplars per mirar-nos a l'espill i analitzar-nos com som nosaltres.

Gràcies, Labordeta, no ens has deixats sols!

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: EL POETA DEL POBLE

2010-09-03T09:20:00.000-07:00

Fa ja molts anys que vaig descobrir Estellés, no sé si gràcies a ma mare o a algun profe de valencià de l'institut, el cas és que des d'aleshores he recitat molts poemes seus, he tingut el plaer d'escoltar-los en boca d'altres persones o musicats per cantautors i grups, els he llegit, els he regalat a persones que estime...

En fi, que els versos d'estellés m'han acompanyat des d'aleshores.

Ara mateix pensava, si et diuen Estellés què et ve al cap? Els amants, el pimentó torrat, el barranc de carraixet, la guerra, les ulleres, la rosa de paper, la mort, el bon menjar, l'assumiràs la veu d'un poble...

No sé, quan lliges o escoltes Estellés, estàs escoltant alguna persona del poble, amb expressions planeres, iròniques, que parla de la vida i de la mort, de l'amor i del patiment... però a la vegada estàs llegint un mag de la paraula que et submergeix al poema des del principi a la fi i que t'empeny a assaborir-lo una i altra vegada.

Vicent Andrés Estellés, a més, fou una persona que estimà l'horta, el país valencià, la llengua, les seues gents..., no només fou un grandíssim poeta sinó que a més ideològicament era com jo i també això em va fer aproximar-me a la seua poesia quan era molt i molt jove perquè era capaç de posar paraules al meu amor cap a la meua terra.

Horacianes

XLII

m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,
aquell melic,

com la primera dent d’un infant.

Vicent Andrés Estellés

4 de setembre de 2010- 1a diada Estellés

VACANCES, DOLCES VACANCES!

2010-07-01T09:41:00.001-07:00

Hui és el meu primer dia de vacances pagades de la meua vida. El proper dia 20 i poc cobraré el sou sense haver treballat un sol dia. Bé, si treballar vol dir anar a l'institut cada dia perquè hui mateix he començat un curset al cefire de Sagunt i el cap mai no em para de rodar.

Però a partir de hui puc passejar per l'horta cada dia, escoltar música, llegir, cantar i tocar, sopar a la fresca amb els amics i amigues, i he pogut abandonar l'esclavitud de recórrer-me mig país en cotxe cada cap de setmana per vore la meua gent.

De l'experiència a Guardamar, el poble de les dunes i les nyores: algunes companyes que ja són amigues, uns alumnes que mai oblidaré, el treball en equip amb les meues companyes (també nòmades com jo) del departament de física i química, l'experiència de llogar un pis i que et facen la vida impossible,el canvi d'aires, la meua primera baixa,les llargues converses passejant per les dunes, el sopar a la foguera de Benalua... I moltes experiències pendents per a la propera estada a les terres del sud: la tornada a Tabarca, la visita a les salines, passejar per un camp de magranes, tocar a les fogueres, l'hort del cura,...

L'any que ve no sé què serà de mi laboralment, sud o nord, lluny o prop de casa. Nous alumnes, nous companys, estudi per a les oposicions, cursets i reptes...

M'agrada ser mestra, m'agrada treballar però m'encanten les vacances!

llegint l'article de l'any passat, està clar que enguany he acabat millor,eh?

SOM EL SENTIT COMÚ, SOM L'ESTIMA PEL PATRIMONI, SOM L'AMOR PER LA CIUTAT ON HEM CRESCUT, SOM EL DESIG D'UN FUTUR MILLOR

2010-06-02T06:50:00.000-07:00

Hui pel matí he anat al jutjat a viure una altra pàgina amarga de la història de la ciutat de València, es celebrava el judici a la diputada de Compromís Mònica Oltra, per resistència a l'autoritat, pel que sembla parlar amb la policia per demanar que s'aturen les càrregues policials contra veïns i veïnes que es manifesten pacíficament és resistir-se a l'autoritat. Però si Mònica Oltra és diputada a les Corts i per tant una autoritat superior a un policia local!

En fi, jo pense que només cal veure els vídeos dels fets del 6 i 8 d'abril per veure què és el que va ocórrer realment i com es va comportar cadascú dels actors.

Mentre ocorre tot açò, la senyora Rita Barberà reté les ajudes a la rehabilitació de vivendes, no dóna permisos d'obres ni llicències per a noves tendes al barri del Cabanyal, segueix amenaçant als veïns i veïnes... Quan la jutjaran a ella per la destrucció d'un barri declarat Bé d'Interés Cultural? Quan s'investigaran el mobing inmobiliari que han sofert els veïns i veïnes en estos últims anys?

La ràbia no ens paralitza perquè per damunt està l'amor a la nostra terra, a la nostra llengua, al nostre patrimoni, a les nostres tradicions...

LA CAMA EN ALT I ELS ULLS BEN OBERTS!

2010-04-28T10:04:00.000-07:00

Ja fa quasi tres setmanes que em vaig trencar el peroné, les ganes de plorar del primer moment passaren a preocupació pels alumnes unes hores més tard (enviaran substituta?) i des d'aleshores cancel·lacions, lectures, converses telefòniques i alguna que altra visiteta i la sensació que la recuperació de la cama va per bon camí m'han calmat.

Quan no estàs bé i necessites que et mostren afecte, la parella i els amics i amigues mai no fallen, ni els companys i companyes de tots els llocs on dediques temps i temps per gust a la música o servei al poble, això es dóna per sentat, però que també ho facen companys i companyes de treball que coneixes des de fa menys d'un any, és massa!

Estic molt contenta de la gent que m'envolta, dels amics que he anat fent d'institut en institut, tocant la dolçaina, reunint-me amb la gent del Bloc del poble i la comarca i el Bloc Jove, cantant a la coral... I també estic contenta de ser com sóc, de no deixar-me véncer per la peresa i agafar una cadira de rodes per gaudir (mitges però gaudir) de la Trobada d'Escoles en Valencià al meu poble, dels dinars amb la família...

Quan vas en cadira de rodes veus el món de manera diferent, no pots anar d'un lloc a un altre sense ajuda, veus com es comporta la gent i ... sobretot penses més, reflexiones més.

L'altre dia, per exemple, a la Trobada d'Escoles en Valencià veia els meus veïns i veïnes i pensava en altres temps i en el que passa hui en dia al poble. Per exemple, em vaig alegrar moltíssim de vore com la banda del poble tornava a acompanyar a l'escola a la cercavila després de fer-ho una sola vegada fa més de 10 anys i de no fer-ho més perquè els que ho organitzaven eren catalanistes(!?), m'encantaria que després d'esta experiència estiguen ansiosos per seguir-ho fent.

I també em vaig alegrar que les falles del poble obrigueren les portes dels casals per fer uns dinerets i escrigueren al diari de la trobada dient que defenen el valencià en tots els seus actes perquè espere que a partir d'ara l'usen més a les seues publicacions, promoguen campionats fallers de pilota o concursos de relats en valencià o que la missa de Sant Josep siga sempre en valencià...

I m'encantà, de sobte, vore a tots els regidors socialistes fent-se fotos amb la samarreta oficial perquè ja m'agradaria que a partir d'ara feren el seu butlletí "de participar" en valencià o almenys bilingüe, que accepten finalment que l'ajuntament edite una versió en valencià del llibre d'història del poble o que programen teatre i música en valencià o que senten com a necessitat passar la documentació del plenaris en valencià, que posen a partir d'ara la retolació dels edificis públics en valencià, i que impulsen el volutariat pel valencià des de l'ajuntament per apuntar-se amb entusiasme el regidor de cultura i el tinent d'alcalde, que està bé conéixer la llengua pròpia del nostre país (com diu lamerda d'estatut que aprovaren fa poc PP i PSOE)!

Però sobretot, el que més em va alegrar és vore a tanta i tanta gent del poble que mai no havia anat a cap Trobada, contenta ballant i cantant, fent tallers, lluint samarreta i desitge que la celebració de la trobada signifique un punt d'inflexió en l'ús del valencià al poble.

En fi, que la gran festa d'escola valenciana em fa fer sentir tantes emocions que em va carregar les piles per fer tot el possible perquè es complisquen aquests desitjos, treballaré com des de fa 30 anys, amb estusiasme perquè no em mou res que no siga l'amor cap a la meua cultura i la meua llengua i com més gent siguem capaços de sumar al projecte, millor serà el futur que ens espera!

Que conste que vigilaré el compliment de totes aquestes esperances...

Bonrepòs i Mirambell, 26 d'abril de 2010

NOMÉS L'ACCIÓ GENERA IL·LUSIÓ, ARA ARROMANGUISME!

2010-03-02T06:41:00.000-08:00

Dissabte passat es va presentar al jardí botànic de la ciutat de València, la Coalició Compromís.

"Esta coalició fa una crida a la societat civil valenciana a participar de la necessària rebel·lió democràtica que exigeix un moment com l'actual, amb una degradació política que ens avergonyeix i amb una crisi econòmica de gran magnitud que genera atur, empobriment i degradació ambiental. Fem una crida als valencians i valencianes a la participació, a la il·lusió i l'acció, a no deixar-se portar pel pessimisme i l'abstenció. Una altra manera de fer política és possible. Entre tots i totes podem demostrar que és possible la unitat en la diversitat, que és fals que tots siguem iguals i que si volem, podem canviar el país." Extret del manifest que van signar a l'acte els tres partits impulsors de l'acord.

I és que ara ens toca moure el cul, córrer la veu. Cada dia estic més convençuda que la revolució comença per un mateix i que és l'acció el que genera il·lusió, que només treballar amb convicció pel teu país i la teua gent, des de l'amor, et fa sentir-te bé amb tu mateix i contagiar bon rotllo entre companys, amics, veïns i veïnes... Jo això ho he aprés dels meus pares des de menuda i estic ben contenta de seguir arromangada al poble, a la comarca, al sud del país, si cal, per tal de millorar el meu benestar i de retruc el dels meus paisans i paisanes.

Escric tota aquesta parrafada perquè sé que el camí serà llarg, les crítiques constants i el desànim ens visitarà sovint però cal mantindre'ns ferms, no hem de perdre energies en discussions inútils, més val perdre el temps i les forces en prendre el carrer, dissenyar accions, fer-nos notar allà on assistim, escriure notes de premsa i articles als blogs, parlar del nostre amor per la nostra terra i la nostra gent, de la nostra manera de fer i viure la política, sobretot a aquells que rebutgen parlar-ne o ens claven a tots al mateix sac, treballar en equip i valorar el temps que dediquem a un projecte compartit en la construcció d'un futur millor.

No podem deixar passar l'ocasió que ens brinda el 2011, tindre a les institucions allò que anhelem al carrer, persones compromeses amb la nostra llengua, el nostre paisatge, la nostra cultura, el benestar de tots els ciutadans, ... persones compromeses en la construcció d'un país més lliure i més just, més solidari i més sostenible.

És la nostra gran oportunitat, però hem de formar una gran onada a partir de milers de gotetes d'aigua, jo ja estic arromangada, i tu?

*L'Arromanguisme té com a principal objectiu contribuir a la consolidació d'un nacionalisme polític fort utilitzant la reflexió per definir les línies bàsiques a seguir per després passar a l'acció sense titubejos abans de fer qualsevol crítica a l'estratègia proposada. La fidelitat al projecte polític més enllà de l'anàlisi de declaracions/pactes puntuals és una altra de les característiques bàsiques d'aquest moviment. Aquesta idea està basada en el seu principi fundacional: només el treball coordinat, constant i decidit del conjunt de la militància pot fer realitat un projecte polític com el del BLOC.

Els que governen el meu poble...

2010-01-26T08:12:00.001-08:00

L'altre dia mon pare em desxifrava la proposta de pressupostos que ens ha passat el PSOE del meu poble per que els mirem al col·lectiu del BLOC. A ell i a mi, que estem clavats en mil plataformes, grups de teatre, de música, ecologistes... (perquè ens agrada i no per fer-nos cap foto) no para de sorprendre'ns la dèria que tenen els que governen el nostre poble en arraconar i perseguir tot allò que significa autonomia d'acció, és a dir, les associacions que no controlen.

Ja fa temps que tenen atravessada una associació cultural del poble, l'Associació Cultural Macarella, que, poca broma! , proposa més d'una dotzena d'activitats gratuïtes anualment. Una o dos cada mes!

La penúltima mala passada que els ha gastat l'equip de govern ha segut que, a l'hora de rebre la subvenció de l'any passat, els l'han paralitzada fins que no esborren un sambori que van pintar al carrer Rei en Jaume durant la celebració de la Festa de la Cultura Popular perquè juguen els xiquets i xiquetes. Els molesta, consideren que embruta el carrer!

Eixa és la misèria socialista de Bonrepòs i Mirambell, la misèria d'aquells que no estimen cultura i per això no llegeixen la revista Plaerdemavida (3 o 4 números anuals) ni els agrada la poesia ni la cançó d'autor perquè no assisteixen ni als recitals de nadal ni al concert de pasqua, que no els agrada la cultura popular perquè no van a vore la foguera de sant joan ni al passacarrer dels fanalets de meló ni celebren la pasqua al barranc, ni els agrada conéixer el País perquè mai s'apunten a les excursions ni els agrada el cine perquè mai els hem vist al cicle de cinema per la pau...tampoc no els agrada el valencià perquè no consideren que siga una llengua idònia per al primer llibre d'història del poble que s'ha editat... entenen la vida en un sentit partidista? Són tan pobres de mira que només van allà on poden rascar vots? Què trist!

L'última mala passada, i és per això que escric aquest article, és la proposta de retall d'un 30% de la subvenció per a Macarella en aquest 2010, l'any que l'associació celebra els seus primers 10 anys de vida!

L'excusa és la crisi i que també han baixat les subvencions d'altres associacions (l'AMPA, La Rondalla, La Coral, L'Associació de dones...) . Quina excusa senyors! Quan el que caldria és augmentar les subvencions a les associacions (i en tot cas intentar no malbaratar recursos cada dia) que fan que el nostre poble tinga una mínima i digna oferta cultural perquè si fóra per l'ajuntament les activitats culturals és podrien resumir en contacontes per als escolars, 2 o 3 monòlegs extrets del circuit de café-teatre i poca cosa més.

En fi, espere que no s'aproven aquests pressupostos a no ser que es rectifique la retallada perquè jo sé que Macarella no malversa ni un euro dels que rep i si en rebrera més, més activitats faria, la Coral on cante no hauria de vendre més loteries i podria pagar el sopar de nadal que enguany ens hem hagut de pagar de la nostra butxaca i faríem algun viatget que ja fa anys que no podem fer...i així la resta d'associacions que programen activitats que després realitzen, que presenten factures per justificar els diners que reben i que tot ho fan per gust, sense ànim de lucre...

I també espere que el proper regidor o regidora de cultura siga una persona que estime la CULTURA, que entenga que un poble cult és més digne i més lliure i que passe per damunt de l'electoralisme per comprendre que totes les associacions del poble realitzen un treball immens i de forma altruista que no poden suplir ni ajuntaments ni altres institucions!

I aprofite per convidar-vos al Cicle de Cinema per la Pau organitzat per MacarellA que comença divendres 29 de gener amb la projecció de la pel·lícula Los Girasoles Ciegos de José Luis Cuerda.

també vaig parlar de les associacions del poble en aquest altre article

SEMPRE SILVIO...

2010-01-04T06:19:00.000-08:00

Silvio m'encanta i a més em fa recordar quan era adolescent i em sentava a la moqueta i em posava els vinils d'aquest cantautor per aprendre'm les lletres de les cançons,

i el viatge a Ceutí (Múrcia) per vore'l tocar en directe.

M'agrada molt Silvio Rodríguez. Tinc la discografia completa en mp3 i ja fa temps que no l'escolte. Potser si es confirma el que el senyor Font de Mora ha decidit, no incloure Física i Química en l'oferta de places per a les opos 2010, aprofitaré el temps lliure a Guardamar per a escoltar música i llegir mirant la mar.

Feliç 2010 per a tots i totes i a viure la vida!

COMPARTIM FUTUR, COMPARTIM DESITJOS?

2009-12-22T08:03:00.001-08:00

CONGRÉS NACIONAL DEL BLOC JOVE: NO SÉ SI SABRÉ CONTAR-HO...

2009-11-30T11:26:00.000-08:00

"No tinc cap dubte que cadascú de nosaltres treballem cada dia per un país més lliure i més sobirà però també més just i més solidari, segurament ho aconseguirem però si finalment no és possible, tindrem la consciència tranquil·la d'haver fet tot el que hem pogut"

Vicent Sánchez

No sé si és perquè tinc tendència a emocionar-me fàcilment quan algú em parla tranquil·lament de l'amor al País, del compromís amb la terra, de companys que ens han precedit al camí o de somnis de futur compartit o perquè el passat dissabte vaig viure una de les experiències més boniques que pot viure algú com jo. El cas és que ja fa dos dies que no em reconec, estic com en un núvol.

Un debat tranquil pel matí, un aire optimista en les cares dels presents, una sensació d'al·lenada d'aire fresc en les persones que agafen les regnes del Bloc Jove, una aplastant confiança en que tot anirà bé, una alegria de saber que remem tots a una per primera vegada des que forme part de l'organització, escoltar reconeixements cap a la meua persona que mai havia escoltat, sentir que no en som molts però tenim ganes de mirar al front i caminar amb les mànigues arromangades i el trellat com a bandera.

Un discurs enorme de Fran, amb una veu dolça i tranquil·la dient veritats com a punys, transmetent una idea que jo tantes vegades he intentant expressar "ens cal eixir de l'armari, transmetre orgullosos que som del BLOC".

Jo ja no participaré de més congressos del Bloc Jove però m'haureu de pegar una bona colzada si voleu que em despegue del rem. Tinc ganes d'ajudar els que vénen darrere, em sent amb energies per seguir transmetent optimisme als que encara són escèptics.

El dissabte passat escoltant a Rafa dient que és el costat humà dels companys i companyes el que fa que no puga deixar de dir, que formar part del Bloc Jove li ha canviat la vida. I pensar que és el Bloc Jove el que m'empeny a treballar al BLOC del meu poble lluitant contra el desànim i la desesperança.

I després notar com una llàgrima cau per les galtes per culpa d'una carta d'amor de Pere i sentir que es mereix un reconeixement que encara no hem sabut retre-li com a organització però que li transmetem a cada abraçada, cada comentari al seu blog... com d'important ha segut el teu pas pel capdavant del BJ!

I després la festa, les albades improvisades, la filà mora i les fotos i cançons a l'Standby. Tots junts, totes juntes, amb ganes de quedar-nos hores i hores compartint la felicitat de saber que junts i units és com ens convertim en una màquina que només necessita posar-se a rodar sense complexos ni límits.

Gràcies a tots i a totes, des del dissabte sóc un poquet més feliç!

25N DIA INTERNACIONAL PER LA ERADICACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

2009-11-25T06:12:00.000-08:00

IAIO, et devia unes paraules...

2009-11-24T09:32:00.000-08:00

Este estiu, mentre estava de viatge a Argentina el teu cor va dir prou. Tenies 91 anys i la vista ja no et servia quasi per a res, per culpa de les caractes que no vas voler operar-te fa uns anys.

No vaig estar al soterrar i no vaig vore't com si estigueres dormidet al taüt. Aquest tràngol no el vaig passar i m'alegre, però ahir abans de dormir-me em van vindre a la ment una multitud de records amb tu i vaig pensar que els havia d'escriure.

Tot i la manca de relació amb nosaltres, cada estoneta que passava últimament al teu costat em feia sentir bé, i crec que a tu també. Manteníem una complicitat difícil d'explicar d'una néta i un iaio mig desnaturalitzat com et veia i et veig encara. Un iaio que no convocava dinars familiars, que no oferia paelles els diumenges, que no feia regals sinó que donava diners, que no deia mai gràcies...

Malgrat això, són molts els bons records que guardaré sempre amb mi. Alçar-se a vore arrancar la diana de les 6 del matí a la plaça de la "bandeja" d'Alcoi o la processó dels xiulitets. El piset del carrer de Sant Joan que tants mal de caps et donava per culpa de les goteres i el senyor del pis de baix que no volia pagar.

Les històries de la fàbrica veient fotos antigues de la família. Quan van comunicar-vos que vos expropiaven la casa de la família per les obres del metro a Mislata. la casa on feies les teues plantacions de floretes dins de potets de iogur perfectament marcats per saber quins eren de cada varietat per plantar-les a Set Aigües i donar color a l'estiu.

El pis de dalt on venien els reis quan érem menuts després de la cavalcada, com en Alcoi, i on estaven trastos dels fills bessons: orles, bicicletes... i on es quedava a dormir la tia Emilieta quan venia de visita.

I la vivenda, porta amb porta amb la de la teua germana Angelita, amb les campanes i la cordeta per obrir la porta del pati. El menjador que poques vegades vam gastar però que guardava la minicadena i la cinta de "Los pajaritos" que ens posaves a Àngela i a mi quan te la demanàvem. I el menut al costat de la cuina. Aquells xurros que anàvem a comprar junts a un lloc on els feien al moment per menjar-los arrebossats de sucre.

I les visites al despatx de la música al local que es va aconseguir finançar gràcies a la subscripció popular que tu vas impulsar quan eres secretari. I als jubilats, i aquella visita a la fàbrica "Payà" que et va portar a Mislata on et tenien tant de respecte i on encara es fabrica paper de fumar de primeríssima qualitat en unes instal·lacions noves però a l'ombra dels fumerals antics.

Eres molt llépol i per això t'encantava fer-te pomes al forn o arròs en llet. Eres hàbil per a la cuina!

I la caseta de Set Aigües, les vegades que vam anar en tren, des d'on vam fer tantes excursions un estiu: a la font del burro, al poble, al túnel número 1, on m'ensenyares alacrans i de nit féiem collita de caragols moros i cristians. Les neteges dels aljubs i la por que passàrem quan van fer el de l'entrada i va començar a ploure a bots i barrals i se n'anà la llum. I la furgoneta que pujava queviures. I la manguera per regar les plantes, els fanalets que enceníem cada nit, la mecedoreta qeu em comprares quan era menuda i la caseta de les ferramentes.

Recordaré també les converses d'estos últims anys, recordant la teua vida a Mislata i a Alcoi, les visites al sintron que t'alleujava l'angoixa, la desesperança i la ràbia de quedar-se sense vista i conéixer l'obstrucció d'una vàlvula del cor que t'avisava per on t'arribaria la mort.

I també recordaré el mig-somriure que encara aconseguia arrancar-te quan et feia bromes en veu baixa agafant-te la mà.

Eres cabut però això t'havia ajudat a ser un excel·lent comptable i secretari tant per guanyar-te les garrofes des dels nou anys com després servint a totes les associacions que vas recolzar i que t'havien regalat els pergamins que omplien les parets de la casa: la Falla Creu i Mislata, la Penya Ciclista, la Banda de Música, l'"Hogar del Jubilado"...

Iaio, l'altre dia vaig anar amb ma mare a vore la làpida al cementiri i allí hi haiva una foto teua, amb la teua omnipresent corbata que et vas posar cada dia sense distingir dies de faena i festius, estar dins de casa o eixir a passejar. Ara, quan vaig a vore a la iaia, et trobe molt a faltar.

LLÀGRIMES PER AFGANISTAN

2009-11-13T01:05:00.000-08:00

Fa un mes em vaig llegir el llibre Mil Soles Espléndidos de Khaled Hosseini. Me'l va regalar Puri per a l'aniversari. L'autor afganés ens explica la realitat d'una dona del seu país des que naix fins que mor. És un relat que val la pena llegir, sents el dolor al pit quan lliges alguns capítols i això no és fàcil d'aconseguir. A mi em va commoure tant que vaig passar fins i tot nits sense dormir però això pense que és bo. Convé llegir històries de persones que pateixen i com segueixen avant sense resignar-se perquè sinó tenim tendència a magnificar les nostres xicotetes misèries i oblidar que som privilegiats i a la vegada còmplices del que passa a altres llocs del món. Afganistan només ix als telenotícies quan hi ha algun atemptat. La resta de notícies no existeixen. I allò que no és notícia no existeix. Calen rostres de les famílies, dels infants, de les dones joves perque sinó sembla que Afganistan siga un país de suïcides barbuts.

Hui he trobat una altra perla a l'edició digital d'El País "El volador de cometas" de Ramón Lobo. Un article d'Afganistan. Un altre rostre amb cara i ulls. Una altra història per repensar el món i repensar-nos a nosaltres mateixos. Per sentir com ens brollen les llàgrimes dels ulls només amb la màgia d'un relat quotidià.

A mi m'ha impactat i l'he fotocopiat per a l'hora de tutoria que tinc els divendres amb els meus alumnes de 3rC. A ells també els ha captivat i el relat ha donat pas a un enriquidor debat sobre els immigrants i l'accés a un treball digne.

Llegir, pensar, parlar i escoltar, debatre i matissar opinions,...la salsa de les relacions humanes i tan sovint arraconades a base de currículums, exàmens i demés històries de burocràcies educatives.

Ahir em vaig enfadar en vosaltres i hui m'heu emocionat veient-vos discutir sobre un tema argumentant amb la mà en cor...

QUAN CAURÀ EL MUR DELS VALENCIANS?

2009-11-10T07:19:00.001-08:00

Ahir tot el món celebrava els vint anys de la caiguda del mur de Berlin. Un gran pas polític que va satisfer les necessitats dels ciutadans de banda i banda. Hui llegia al diari que encara queden al món molts murs per enderrocar: el del sahara, el de palestina, el que separa les dos corees, el que barra el pas als mexicans quan volen anar cap al nord...

I de sobte m'ha vingut al cap el meu País, i com d'important seria que caiguera un mur invisible que, al meu parer, ens té condemnats com a valencians i valencianes.

Hi ha una part de ciutadans que es mouen per la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre territori, per la gent que té menys recursos o la que ha vingut d'un altre lloc del món a treballar i a viure... És un percentatge no excessivament gran de població però que funciona com una font de valors on s'abeura un bon ramat de consciències. Aquestes persones tenen, per tant, un valor incalculable per a una societat, la valenciana, mig endormiscada, mig anestesiada per una allau popularsocialista que ja fa anys que pretén anhiquilar-la poc a poc, sense alçar massa polseguera però sense un segon de treva: ara impedisc que puguen estudiar en valencià més 75000 alumnes, ara envie professors sense capacitació lingüística, ara desconnecte repetidors de TV3, ara aprove un PAI o plantifique un abocador enmig d'un paisatge preciós, ara dissenye el traçat de l'AVE i una nova autovia pel mig de l'horta, ara canalitze el Carraixet sense cap justificació, ara elimine el valencià dels ajuntaments, ara col·loque candidats que no estimen el País Valencià ni defensaran mai els nostres interessos al parlament espanyol/europeu,... i més i més.

Amb aquest panorama, un altre País tindria un partit polític fort que representara un altre model i que aglutinara tots els vots dels que es mouen i dels que s'impregnen ideològicament dels que es mouen. Aquest partit apostaria decididament per recolzar les iniciatives d'aquests moviments amb mocions, programant i finançant projectes en la línia de valencianitzar la societat, projectaria un urbanisme sostenible i defensaria els valors de les empreses/cooperatives per eixir de la crisi.

Jo pense que eixe partit existeix i es diu BLOC però no es un partit fort (encara) perquè hi ha molts ciutadans, dels que es mouen, que si bé reconeixen la tasca concreta que duu a terme en els ajuntaments, les diputacions i les corts valencianes, no el reconeix com a referent. Pitjor encara, opta per escampar tòpics ideològics i no el resultat de les seues accions diàries.

És eixe el mur que cal enderrocar, no calen noves plataformes que pressionen els polítics sinó persones amb gran trajectòria en els moviments socials que es sumen a l'únic partit que defensa a les institucions el que estan farts de defensar al carrer. Persones amb renom que reconeguen la tasca de valencianització i de defensa del territori que duu a terme el BLOC. El nostre País necessita que persones que deixen de ser dirigents d'associacions cíviques importants donen el pas a la política però de la mà de l'únic partit que hui per hui té potencial per esdevindre el referent del valencianisme social i cultural.

Perquè està clar que tots els militants del BLOC signaran la ILP "per una televisió sense fronteres" que impulsa ACPV com també ho feren fa uns anys "amb la de l'horta", tots els regidors i regidores del BLOC assisteixen i recolzen les Trobades d'Escola Valenciana, programen concerts de música en valencià a les festes i acullen festivals del COM o festiverns que havien quedat sense ubicació, es manifesten al costat de la intersindical valenciana pel requisit lingüític quan altres sindicats se'n desmarquen, presenten setmanalment preguntes i proposicions no de llei a les Corts Valencianes en defensa del xicotet i mitjà comerç, les Pimes, la sanitat i l'ensenyament i el transport públic, molts són voluntaris pel valencià i altres venen bons d'ajut de plataformes ecologistes, impulsen associacions de comerciants, dinamitzen associacions culturals o són socis de Ca Revolta. Està clar que el BLOC no necessita noves plataformes que el pressionen ideològicament perquè ja sap reunir-se amb qui calga per rebre consells i està alerta a les reivindicacions dels moviments socials i culturals valencianistes.

Mentrestant a l'altra banda del mur, poques persones entenen que sense un partit valencianista fort el País no té futur. No són suficients el valencianisme social i el cultural. Ho diu una i altra vegada el meu estimat Quico Mira i així ho pense jo també.

Quan caiga el mur dels valencians tindrem oportunitat de gaudir de la nostra identitat, de viure com valencians i valencianes amb tranquil·litat, d'estimar el nostre paisatge sense veure'l en perill cada segon que passa, existirà premsa en valencià i no desapareixeran revistes per manca de recolzament institucional, no serem una societat en precari, una societat de subsistència sinó una societat amb personalitat pròpia i orgullosa de la seua valencianitat.

Jo vaig fer esta reflexió fa temps i per això sóc militant del BLOC, espere que altres que encara no l'han feta la facen i ajuden a enderrocar aquest mur. O el mur de Berlin haguera caigut si no hagueren donat el pas els polítics de torn?

La teua veu fa tants anys que em té enamorada...

2009-10-28T14:10:00.000-07:00

Hui he llegit a vilaweb que t'han fet honoris causa per la Universitat de Lleida, ja fa tants i tants anys que jo et vaig fer honoris causa al meu coret...

Quan era xiqueta ja et cantàvem baix les garroferes la meua cosina Alícia i jo: Aigoooo, vos demana'm, aaaaa,aigooooo! i tantes i tantes cançons...

no m'he perdut cap concert dels que has fet prop de casa i encara tinc la cinta de vídeo dels teus 30 anys al Palau Sant Jordi.

Com som d'injustos amb els nostres, hauries de ser un referent per a aquells que hui canten al mestissatge, tu vas ser de les primeres que vas amerar-te de sons mediterranis...

En fi, que tenia ganes de fer-te un xicotet homenatge, he buscat al youtube, he escoltat aquest vídeo i m'han caigut les llàgrimes. Només la teua veu m'emociona tant.

Segueix cantant Mariadel, segueix cantant-me.

Gràcies Cristina...

2009-10-15T12:58:00.000-07:00

En estos temps d'intolerància front a la diferència, aquestes declaracions de Cristina Almeida, m'arriben al cor!

Perquè no és normal que apallissen a un jove a la porta de sa casa per ser valencianista i no passe res. Perquè no és normal que els nazis desfilen pel centre de València i els policies enlloc d'identificar-los i detindre'ls conviden als demòcrates a anar-se'n per un altre carrer. Perquè no és normal que jo tinga por de trobar-me a un feixista per la meua ciutat mentre el delegat del govern mira cap a un altre costat.

Perquè és trist que allò que no és normal passe cada dos per tres al meu País, per això m'emociona Cristina Almeida. Perquè és una goteta de tendresa en aquest món al revés on el que es sembra a la televisió és la superficialitat, l'individualisme, l'Espanya monolítica,... i a la vegada es silencien episodis d'odi i violència com si agranàrem el carrer i amagàrem el fem baix d'una estora.

Gràcies Cristina, els teues paraules són com un got d'aigua fresca en el desert!

UN ALTRE 9 D'OCTUBRE LLUNY DE CASA...

2009-10-08T05:56:00.001-07:00

Hui me'n vaig de viatge a Granada. Per segon any consecutiu no estaré el 9 d'octubre a València, enguany el dedicaré a visitar l'Alhambra.

Des de la distància, no obstant, esta nit pensaré en el gran concert que ha organitzat el Bloc Jove a Godella, un gran concert de música electrònica en valencià amb els grups valencians més representatius del gènere (Orxata Sound System i Rapsodes) en companyia dels Pirats Sound Sistema, i de teloner Mc Fabre, un xic que trencarà el gel amb les seues cançons parlades. Un concert coherent, si senyor, perquè ja comença a ser contraproduent fer potipotis de grups d'estils diferents que no comparteixen més que la llengua. No, ja toca planificar cartells on la música en valencià ocupe un lloc privilegiat, clar que sí, però on prime la coherència d'estils per tal que el públic siga capaç de percebre què vol dir que reivindiquem la normalitat de la música en valencià. O s'imaginem un concert amb ACDC, Shakira i Ramoncín?

Bé, un altre tema és la ràbia que em dóna que la senyora Rita ens haja guanyat la partida. Vull dir que m'encén per dins que eixe concert deixe de fer-se al centre de València, perquè és el que volia Rita i ho ha aconseguit a base de prohibicions, requisits impossibles i policies nacionals. Em fot que la coordinadora Bloc Jove haja abandonat la batalla (espere que l'any que ve tornem a la càrrega) perquè Rita Barberà esta nit es fotrà un bon McCallan per celebrar-ho la nostra renúncia però entenc la decisió perquè no som una associació sobrada de recursos i la retirada de la barra va suposar un gran forat econòmic per a la nostra organització i no podíem tornar a arriscar-nos.

Unes hores abans del concert, a les 20h, és la marxa cívica organitzada pel BLOC, des de la plaça de la Reina al monumet a Jaume I. Marxa, marxa, no en té massa la veritat, però és una bona ocasió per retrobar-se amb amics i amigues i per fer allò que jo anomene "arreglar el món" o, el que és el mateix, reflexionar col·lectivament sobre el país/poble/comarca on vivim i sobre el fem/podríem fer per millorar-lo! El compromís de la gent del BLOC amb la terreta és gran, enorme m'atreviria a dir i només qui està en una associació pot imaginar-se l'energia i el temps de dedicació que representa. El cas és que ho fem per cabuderia perquè pensem que un altre País Valencià és possible però també amb l'alegria de saber que ho fem perquè volem i ens agrada.

I demà, 9 d'octubre,... pel matí, ais, això si que em fa patir, els joves de València ciutat fa dos anys que assisteixen a la processó cívica amb la il·lusió de normalitzar la presència al carrer del nacionalisme progressista als actes oficials de la diada. I em sembla bé que conste!

Jo enguany no estic, però si estiguera segurament tampoc hi aniria. No em sent orgullosa de ser valenciana, ho sóc i exercisc cada dia la meua valencianitat però no m'emociona gens vore com baixen una bandera del balcó de l'ajuntament ni em posen la pell de gallina les ofrenes florals. No sent en mi eixa valenciania, què voleu que faça?!

Però dic segurament perquè, malgrat no tindre eixos sentiments, potser si que hi assistiria. Em plantejaria anar a recolzar els meus companys i companyes, sobretot perquè els plouen amenaces de grupúsculs feixistes d'eixos que a la nostra terra actuen amb total impunitat. I això no pot ser,és una vergonya que s'ha de respondre amb la contundència democràtica que representa molta gent unida desfilant pel carrer sant Vicent dient SOM I SEREM VALENCIANS.

L'agenda d'actes s'acaba per la vesprada, a la manifestació, on si que he participat quasi tots els anys de la meua vida: de la maneta dels meus pares primer, amb els companys i companyes de l'institut després i amb els amics fins a dia de hui. I supose que aniré sempre que estiga a València.

El nacionalisme per a mi vol dir estimar allò propi i posar-ho en valor. Reivindicar major presència de la nostra cultura i la nostra llengua a tots els àmbits per poder ser una cultura normal a un país normal. I és a la trinxera on hem sent bé el dia 9 d'octubre, queda molt per fer i només es farà si eixim al carrers de la ciutat a dir que existim i no ens resignem a seguir sent un país de segona regional amb polítics mediocres i corruptes.

En fi, me'n vaig a Granada a curar la malaltia de l'estrés. Els profes arranquem el curs amb feina per dalt de les orelles, paperassa i més paperassa, preparació de classes, reunions de pares, reunions de tutors... i el 9 d'octubre ens pilla massa prompte! Almenys a mi, per això espere ser prompte funcionària i poder preparar l'inici de curs en juliol, per no necessitar tan prompte una cura antiestrés i poder viure tranquil·lament aquesta marató d'actes!

Ens veiem en la marxa al Puig que enguany la vespra també guarda una sorpresa!

A GUARDAMAR, SENSE LA MEUA TELEVISIÓ

2009-09-15T10:50:00.000-07:00

Enguany estic de professora de física i química a Guardamar del Segura. Un poble del sud del País Valencià que és tot un tòpic: frontera lingüística, paradís d'estrangers que busquen el sol.

Sí, això és cert, però no és cert que no es parle valencià, potser se n'escolta més que a València ciutat i tot! Tampoc és cert que siga un poble que ha perdut l'encant que tenia abans de l'explotació turística. Conserva un racó de seu paisatge natural gràcies a unes de les dunes millor conservades de la mediterrània. Té també una llotja de peix on es subasta cada matí el que porten els pescadors locals i després les dones passegen pels carrers amb una carretilla per vendre als veïns els sobrants. I una platja estreta i allargada com el nostre país amagada darrere una tireta de casetes de pescadors.

La meua casa d'acollida temporal és un àtic amb vistes a la pineda des d'on s'escolta el cric cric dels grills. Res de soroll de trànsit ni pubs irlandesos.

Trobe a faltar la companyia dels amics i amigues i l'escalfor de l'amant amb qui he compartit cada nit des de fa més de tres anys. També m'impacta el paisatge àrid d'aquesta terra acostumada com estic a l'horta de València, sempre carregada de verdures fresques.

També se'm fa molt extrany no poder connectar amb la tele que m'ha acompanyat des de l'infantesa. No dic que siga la millor de totes però parla la meua llengua i té moltíssims programes que m'encanten. Alguns d'humor com C rackòvia i sobretot Polònia. Altres que aprofiten la gastronomia per explicar la diversitat de la societat com Karakia.És el meu preferit! Ah, i els telenotícies que segur que m'hagueren permés una anàlisi diferent de la consulta per la independència d'Arenys de Munt.

Supose que hi ha altres televisions de qualitat a la graella espanyola però, com no mire massa la caixa tonta, quan em sente al sofà seleccione normalment TV3 o el canal 33. Potser direu que sóc maniosa i alguns em titllareu de no valorar suficientment les televisions valencianes. Res més lluny de la realitat, Punt 2 té alguns programes molt bons com El Medi Ambient.

La qüestió és que ací a Guardamar no puc vore la televisió que m'agrada perquè hi ha uns polítics que l'han censurada, que van clausurar un repetidor finançat amb una subscripció popular fa molts anys, quan del que es tractava era d'oferir una televisió en valencià perquè es considerava que era necessària.

Perquè estic en contra de la censura, perquè en el segle XXI és una vergonya que s'impedisquen les emissions de televisions públiques allà on es compartisca el mateix sistema lingüístic. Jo signaré la ILP "Per una televisió sense fronteres" que promou Acció Cultural amb el suport de nombroses associacions i partits polítics com el BLOC.

Recollirem 500.000 signatures i anirem amb elles al Congrés espanyol. Allí, cadascun dels partits polítics que conformen l'hemicicle es retratarà.

Quant tot això passe, espere no ser profe a Guardamar, significarà que hauré aprovat les oposicions!

SEGUEIX LA CAMPANYA "MOU-TE PER L'HORTA NORD" DEL BLOC JOVE

2009-07-27T00:25:00.000-07:00

Demà dimarts 28 de juliol, la gent del BLOC JOVE ens trobarem a la seu del BLOC de Montcada per pintar les noves pancartes del MOU-TE amb el lema “PER UNA FESTA SEGURA, METRO PER LA NIT”

Portarem entrepans i soparem per penjar les pancartes després de sopar.

Si no saps com arribar o tens algun suggeriment pots contactar-nos a lhortanord.bjove@gmail.com

T’esperem!

CARTA OBERTA A L'EXECUTIVA: UN MOMENT, NO ENS PRECIPITEM, PRIMER PENSEM...

2009-07-22T05:39:00.000-07:00

Els últims dies de curs vaig llegir al diari una notícia en què es comentava que el BLOC estava negociant el fitxatge de Joan Ribó. Fa uns dies Mónica Oltra negava rotundament que Iniciativa s'integrara al BLOC. I fa escassament unes hores he llegit al blog d'Enric Nomdedéu un altra opinió al respecte (que per cert, compartisc quasi al 100%)

He de dir que no vaig escriure res el primer dia perquè estava en plenes oposicions però ara, no puc callar el que pense, he d'explicar el que sent.

Jo sóc una miserable militant del BLOC d'un poble menut, Bonrepòs i Mirambell. Estic convençudíssima que el nostre País necessita una força política com el BLOC per sobreviure. Crec que el meu partit té un discurs potent per augmentar la seua presència a les institucions i per esdevindre el referent polític dels valencians i valencianes que estimen el País. Estic convençuda del paper que hem de tindre els militants per eixamplar la taca d'oli, per escampar el missatge del BLOC entre simpatitzants i votants d'eleccions municipals on la nostra proposta té més èxit. Estic tan convençuda de la importància de la nostra implicació que arribe a pensar que sense l'esforç de tots i cadascun de nosaltres no tenim futur i per això m'esforce per arromangar-me dia a dia.

Però atenció, des de la fundació del BLOC i fins avui, els militants més actius només estem allistats a una guerra de guerrilles, a l'exèrcit de Pancho Villa, perquè no tenim un objectiu comú, una estratègia clara, un missatge unitari, un grup d'agitadors/es que anime poble a poble als col·lectius, una munió de ciberactivistes amb instruccions clares... i així no anem enlloc, bé si, almenys ens mantenim que no és fàcil amb tan pocs mitjans però anem acumulant fracassos a les esquenes i cada vegada se'ns fa més difícil seguir caminant amb alegria.

I si ens manca tot això, i a més,cada dia que passa els militants de base ens trobem més allunyats dels moviments dels nostres dirigents, ens desdijunem amb notícies de diari que, manipulades o no pels mitjans, ens fan dubtar sobre fins a quin punt compta la nostra opinió al si de l'organització...

És per això que persones com jo, tenim cada dia la temptació d'abandonar la lluita per implicar-nos només al nostre poble. Jo, de moment, em rebele i seguisc parlant amb amics i amigues, preparant accions i comboiant a gent a unir-se al nostre projecte, però altres ja fa temps que estan farts i s'han quedat a casa sense il·lusió, o limiten el seu treball a nivell local.

Què falla? La meua humil opinió és que la direcció del partit ha de parar el carro de negociacions, declaracions i especulacions i concentrar les energies en dissenyar un pla per augmentar l'autoestima dels militants destinant recursos (sobretot humans) a dinamitzar els col·lectius.
Això és el realment important, si els bloquers i les bloqueres ens sentim capaços d'aconseguir el que ens plantegem som molt forts però si ens sentim impotents perquè ens invaeix la sensació que la direcció només es preocupa de l'alta política (i amb prou mala traça per cert!) ens tornem molt i molt febles. I, mentrestant, el partit per fer, o refer, o recuperar o com vulguem dir-li.

A mi,personalment, no m'agrada que es parle de cadiretes per a uns i altres quan al meu poble no incorporem militants perquè la gent no està motivada a fer partit. A mi no m'agrada que es negocie de tu a tu amb Iniciativa com si els nostres 300 regidors/es que es sacrifiquen cada dia pel país no valgueren res. No m'agrada que els nostres més de 2500 militants valguen el mateix que un centenar. I no és per afany de protagonisme sinó per amor propi, per dignitat i per respecte als companys i companyes.

Jo cada dia que m'alce pense, què li podem contar als nostres simpatitzants quan fa la impressió que només pensem en pactes? Què li expliquem a la gent per animar-la a militar al nostre partit? Per què ens passem els dies justificant-nos davant la gent quan el que caldria és mostrar-nos contents de ser l'única opció digna per al nostre poble?

Un moment, senyors i senyores de l'executiva nacional, no ens precipitem, primer pensem, parlem, compartim i després del silenci estricte, ja caminarem decididament, en solitari o no però com un gran exèrcit orgullós i no casdascú a la seua i amb el cap cot.

Mariajosep, Enric, Josep Maria, Alícia, Amparo, Joseps, Bàrbara,Òscar, Pepa, Rafa, Mamen,Sergi,Ximo, Teresa, Eva, Vicent,Tomàs, LluísMi, Ignasi... aneu a parlar amb els militants de les comarques abans de decidir res, parleu amb la gent més activa i capteu les sensacions, escolteu i compartiu les vostres idees amb sinceritat i transparència, no vos deixeu dur o cada vegada serem menys els que estiguem il·lusionats i disposats a sacrificar-nos pel partit. Els fracassos es superen amb estratègies motivadores no amb decisions precipitades que ens arriben precuinades o pitjor, ens les conta la premsa abans que els nostres companys de batalles.

NO SÓC UN ROBOT!

2009-07-14T06:21:00.000-07:00

No, no sóc un robot, estic rebentada després d'un curs esgotador

als 3 instituts on he estat, els alumnes de diversificació m'han
donat guerra,
he hagut de preparar-me moltes classes i combinar-ho amb les hores
passades a magisteri, els assajos del cor i de la colla, i les
reunions del BLOC...
he arribat a finals de juny esgotada i encara m'esperaven
les oposicions,
hores i hores estudiant a la biblioteca i a casa, els exàmens i la calor,...
No sé com quedaré, la plaça seria un miracle i no sóc massa creient jo,
però hui
he fet l'últim examen, el de problemes i
la veritat és que no l'he fet tan bé com sabia.

El que siga serà però estos dies he passat un estrés horrible
i acabe amb
un regust agredolç, podria haver-ho fet millor però
estic contenta perquè cada any
que oposite sent ue he fet el que he pogut i això ,
encara que no evite el buit enorme
que et queda al cos quan veus que tampoc has triomfat enguany,
passat l'estiu
l'estiu et fa sentir bé. Les neurones segueixen funcionant i
eres capaç d'estudiar molt i bé.

Em queda la sensació que si enguany no trec plaça,
serà l'any que vinent o l'altre,
al País Valencià o a Catalunya però acabaré aprovant!

Quines ganes tenia d'acabar, me'n vaig a Xàbia uns dies a
sentir l'estiu a la pell abans de volar
cap al fred d'Argentinaaaaaaaaaaaaaaa...

POSEM-LI MÚSICA

2009-07-08T01:08:00.000-07:00

Açò ho podeu fer a casa tranquil·lament!

2009-07-02T08:03:00.000-07:00

Jo ho he fet amb els alumnes i queden al·lucinats, per això ho he posat a la programació didàctica!!!

MON TIO ALS 49, MICHAEL ALS 50...

2009-06-26T07:01:00.001-07:00

QUAN EL COR DIU PROU NO HI HA RES A FER

FESTES I OPOS

2009-06-20T00:32:00.000-07:00

la tomatà, la replegà de trastos la foguera al barranc, el concert de la banda, la trencà de perols,... al meu poble ja estan en festes i jo estudiant les opos!

REFLEXIÓ ESPECIAL

2009-06-06T11:31:00.000-07:00

Com jo ja tinc tot el tema electoral ben reflexionat, estic dedicant el dia a pegar-li voltes a un altre tema, el número 29 del temari de les opos. La relativitat especial d'Albert Einstein.

Vos deixe uns vídeos del youtube per si voleu entendre (o almenys intentar-ho) com va fer trontollar les bases de la teoria newtoniana: la dilatació del temps, la simultaneïtat i la contracció de la longitud. Però no penseu que a l'institut us van explicar les lleis de Newton per error, aquestes continuen sent vàlides però només a velocitats baixes en comparació amb la de la llum.

QUÈ, HO HEU ENTÉS?

5 raons per votar BLOC el dia 7 de juny!

2009-05-28T06:28:00.000-07:00

COMENÇA LA CAMPANYA DE LES EUROPEES

2009-05-21T22:21:00.000-07:00

MARIO,SEGUIREM UTILITZANT ELS TEUS POEMES...

2009-05-17T23:32:00.000-07:00

OPOS I MANIS

2009-05-11T23:33:00.000-07:00

Arribat el mes de maig, toca amagar el nas i centrar-se en les opos. No és que jo siga massa constant ni que tinga massa esperances en treure plaça però és el que toca i punt.

Així és que, a partir de hui, poques vegades actualitzaré aquest blog amb entrades llargues, i no és perquè pare de pensar sobre el que passa, eh?, però m'he de centrar en la feina i l'estudi.

Així, el temps lliure que tinc el dedicaré a estudiar-me temes i a adaptar la programació didàctica a la legislació de Catalunya. A més, també tinc els exàmens de magisteri a la vista!Això sí, no patiu, hem voreu per les manis, que portem unes setmanetes que no parem i faré alguna escapadeta a la muntanya per gaudir dels nostres espais naturals, que m'encanten.

Vinga, espere que no se'm faça molt pesat i que el viatge a Argentina d'aquest estudi em servisca com als burros la carlota, per seguir avant.

Allà va un vídeo que tenia pensat penjar d'ençà dels insults de Rus, el següent pas serà aquest?

Escena final de la pel·lícula "La lengua de las mariposas" de José Luis Cuerda

AGUR IBARRETXE

2009-05-06T00:17:00.000-07:00

"En aquest parlament vaig començar a fer política i ací la deixe"

Juan José Ibarretxe 5 de maig de 2009

SOM INVISIBLES

2009-05-04T00:59:00.000-07:00

L'altre dia vaig anar a la Bicifestació contra l'autovia que ens volen plantificar enmig de l'horta. Allà hi vam fer cap nombrosos militants del BLOC i a més la megafonia que animava el recorregut, el cotxe i els conductors que la transportaven també eren del BLOC encara que, segurament, la immensa majoria de ciclistes no va notar la nostra presència.

El cas és que el col·lectiu de la comarca, fa un any va invertir un bon grapat de diners en l'edició d'un butlletí informatiu sobre eixa infraestructura i on a més, es deixava ben clara l'opinió del nostre partit. Com van sobrar bastants exemplars, vaig decidir carregar-los a la motxilla i portar-los cap allà per repartir-los entre els assistents a l'acte pensant que era un material molt atractiu per a tot aquell que recolza la reivindicació però necessita saber les raons concretes per rebutjar l'autovia. A més, pensava jo, ens faríem visibles en una plataforma que impulsem des dels inicis junts amb altres organitzacions i gent diversa.

Però no, com és habitual en estos casos intentem passar desapercebuts, en paraules d'un dels històrics de la comarca: "No podem repartir això, aquesta és una reivindicació transversal, amb gent de diferents sensibilitats a més el butlletí està caducat perquè té la imatge de les eleccions generals". Per a mi, una autocensura que no ens podem permetre.

Total, que amb l'ànim bastant tocat però en bona companyia, vaig fer tota la manifestació amb més 5 kg a l'esquena, me'n vaig tornar a casa amb els butlletins i vaig pensar que no anem bé.

Si no ens fem visibles allà on estem participant cadascun dels homes i dones del BLOC, amb naturalitat i sense autocensurar-nos, mai no serem un referent per a la gent que ens envolta.I , el que és més greu, els nostres possibles simpatitzants seran susceptibles a tot tipus de rumors interessats: "el BLOC és de dretes, allò important és que no guanye el pp, tots els polítics són iguals, estos només apareixen cada campanya electoral..."

Si no ens llevem la carassa i som del BLOC quan toquem a la banda, quan anem a reunions en defensa del territori, quan ens manifestem pels drets de les dones, quan estem a l'AMPA o al sindicat, mai no arribarem més enllà de la influència local perquè només ens votarà la gent que ens coneix del poble i per tant, només en les municipals recollirem els vots tan necessaris en totes les eleccions per ser un referent polític al País Valencià.

No sé si és compartit o no, però pense que només si la nostra presència va més enllà del poble i dels mitjans de comunicació de masses podrem aconseguir créixer en militants i fidelitzar el nostre electorat, els nostres simpatitzants tenen ideologia i ens necessiten identificar com a BLOC allà on ens trobem amb ells: a les manifestacions, a les xarrades, a les festes, als concerts, a les reunions de les plataformes...

Ja està bé d'autocensura per favor, que ja tenim prou portes tancades per altres, si a mi m'agrada un butlletí que hem fet, perquè pense que no li agradarà a un que es manifesta al meu costat?

En fi, que o canviem el xip i deixem de banda l'estratègia de PUMUKI, aquell ninot que es feia invisible, o estem condemnats al municipalisme més absolut.

28A JO TAMPOC ANIRÉ A CLASSE!

2009-04-23T08:49:00.001-07:00

EL BLOC JOVE DEMANA SERVEI DE METRO LES NITS DEL CAP DE SETMANA

2009-04-20T07:03:00.000-07:00

Rosella Antolí:“ Molts dels accidents on estan implicats joves es podrien evitar oferint transports públic les nits dels caps de setmana”

El BLOC JOVE de l' Horta Nord ha començat una campanya per demanar transport públic les nits de divendres i dissabte amb el nom de “Mou-te x l'Horta Nord”. Dijous passat, un grup de joves de l'organització van penjar cartells a algunes estacions de metro de la comarca. “Els joves de l'Horta Nord agafem el cotxe per eixir de festa perquè no tenim alternativa” comenta Rosella Antolí, secretària comarcal de l'organització juvenil, “si hi haguera transport públic s'evitarien els accidents causats per la ingesta d'alcohol i la fatiga i és responsabilitat de la Generalitat Valenciana posar-hi remei”.

Segons afirma la secretària comarcal del BLOC JOVE “aquest és un dels punts d'una campanya més completa que pretén una millora en general del transport públic a l'àrea metropolitana de València i una política de reducció de preus per a persones amb pocs recursos com serien els joves i parats”.

Aquest servei nocturn continuat els caps de setmana ja està en funcionament en altres ciutats espanyoles com Barcelona i té molt bona acollida entre la població juvenil.

més info: www.moutexvalencia.com
www.blocjove.org

D'OLOT A LA TNP!

2009-04-14T09:07:00.000-07:00

He passat la pasqua a La Garrotxa, la comarca dels volcans. No hem tingut massa bons temps però si una companyia multicolor: uns quants amics bascos, tres valencianes, una extremenya i els olotins amfitrions, què vos pareix!

Allà, baix la pluja i envoltats de boira, als peus del Montsacopa, hem compartit xarrades, embotits, ratafies, paisatges d'insomni i rumbeta catalana.

Després de quatre dies de bon rotllo, sis hores de camí per la CV-10 per evitar la maleïda autopista de peatge que ens recorre de nord a sud, hem arribat a casa. Afegiu-vos al grup del facebook que tota pressió és poca per denunciar la injustícia que patim!

Uff, el xoc ha segut brutal, la calma i el temps ralentitzat han donat pas a la muntanya de feina de les oposicions, l'institut i les assignatures de magisteri. I a més, la penjada de pancartes del Bloc Jove de l'Horta Nord, la dansà del Carme amb la colla i dues classes d'acadèmia!

I tot a contra rellotge perquè dissabte tornarem agafar el cotxe, Tamara i jo, per fer cap a Ador (La Safor), a la Trobada Nacionalista de Primavera del Bloc Jove, per acabar les vacances celebrant la pasqua al barranc de Carraixet botant a la corda, esclafant ous, empinant el catxirulo i escoltant Pau Alabajos el dilluns de Sant Vicent!

Mare, com vaig a aprovar les oposicions si no pare en torreta????

Hui és 14 d'abril, dia de la república, cal recordar que els valencians tampoc volíem el rei???!!!!

MERDA, UNA ALTRA VEGADA LES EUROPEES!

2009-04-02T08:29:00.000-07:00

Aquest cap de setmana el meu partit hauria de decidir amb quins partits anirà coaligat en la propera comptessa electoral: les europees. Alguns diaris ja donen per fet que el BLOC es presentarà amb la mateixa coalició que en els anteriors comicis però torne a repetir, fins que no s'aprove un Consell Nacional no hi ha notícies que valguen.

Ahir quasi m'entra un patatús quan vaig llegir al diari que el BNG s'ha buscat altres socis i que farà pinya amb ERC, Aralar, la Chunta Aragonesista i el PSM. Ais, i ara nosaltres què farem? La gent que som nacionalistes d'esquerres què farem?

De sobte m'ha vingut al cap una mala experiència i m'han entrat unes ganes de plorar...: "Ara fa més o menys 5 anys, uns membres destacats del BLOC van anar a Barcelona en un principi per negociar la nostra incorporació a eixa candidatura. Després, a demanar l'entrada per favor. Per finalment, suplicar-ho de genollons.I el més trist de tot, per tornar-se'n a casa amb la cua entre cames perquè Esquerra Republicana de Catalunya havia vetat la nostra presència a la coalició.
Amb el cor ferit i la sensació de ser uns apestats, tornàrem a agafar l'euromed per afegir-nos a Galeuscat (BNG, CiU i PNB) que, no cal repetir-ho, són germans de batalles a Madrid on, per exemple, van votar en contra del nostre estatutet de la vergonya. Tampoc hem d'oblidar que representen partits ben consolidats i en alguns casos majoritaris a les seues nacions i que en certa mesura és el que a nosaltres ens agradaria ser algun dia. La pega, que novament ens caigué el "sanbenito" de que som de dretes. De res val el nostre treball del dia a dia als ajuntaments, el nostre compromís amb la nostra cultura, el nostre territori i els més desafavorits, de res valen les nostres ponències polítiques, de res val anar amb el BNG. Som de dretes i punt."

I ara, una altra vegada se'ns pot presentar la mateixa pel·lícula. Pitjor encara, sense el BNG. Bona part de militants del BLOC voldríem anar amb els nacionalistes clarament d'esquerres. I que ens convidaren a unir-nos a ells perquè som la tercera força política al País Valencià, perquè portem molts anys partint-nos la cara pel nostre país i veient com PP i PSOE ens venen a preu de saldo a canvi d'una poltroneta a Madrid, perquè representem la dignitat dels desenes de milers de valencians i valencianes... Però no, no sols no ens conviden sinó que potser es repetirà el que va passar fa uns anys. Ens tornaran a vetar.

O pitjor encara, ens barallarem entre nosaltres. Perquè hi ha gent que no vol tornar a representar el mateix sainet on el BLOC siga un leprós a qui van tancant-li totes les portes, uns altres pensaran que hem d'anar amb els partits nacionalistes majoritaris de l'estat encara que siga sense sigles, altres o no tenen memòria o bé preferiran seguir intentant-ho i tornar a agafar l'euromed per demanar la incorporació del BLOC a l'ALE...

I altres ja estem cansats, rebentats en el meu cas.

Cansats perquè cada vegada que s'acosten eleccions parlem que volem liderar alguna cosa i acabem depenent del que altres decidisquen a última hora. Ens plantegem que volem estirar d'un carro i sempre acabem a remolc.

Sí, jo estic molt cansada.

Supose que estem cansats perquè tenim la sensació que cada vegada que passen les eleccions hem de tornar-nos a mirar a l'espill per retrobar-nos en el que som, de tan humiliats com ens sentim. Quan tot passa, enfonsats dintre del pou de la incomprensió i els mals resultats, com a bons patriotes que som tornem a agafar el sac amb les ganes que ens queden, mirem a l'infinit i ens posem a caminar de nou pensant que val la pena seguir lluitant pel nostre País, perquè és el nostre i l'estimem amb bogeria.
Però novament ens toca començar de zero. Perquè estem a nivell zero d'il·lusió, de ganes, d'energies, d'autoestima... i esta manera de funcionar, què voleu que vos diga, és molt precària.

En fi, com no vaig a odiar les eleccions europees? Si ens fan més mal que bé!

PRO-VIDA? MECAGUENLÒSTIA!

2009-03-27T05:19:00.001-07:00

Com cada matí, he arribat a l'institut i he fullejats els diaris que arriben al centre, de sobte a la portada del liante-emv m'he trobat esta notícia.

Senyores i senyors, ja està bé de d'utilitza r el terme pro-vida per a eixa quadrilla de rebentaplenaris. És defensar la vida agredir a treballadors d'un establiment? És defensar la vida fer la vida impossible a persones que han decidit lliurement no continuar amb el seu embaràs i que ho fan legalment? És defensar la vida contaminar l'opinió pública amb anuncis anònims on es comparen fets sense cap relació? És defensar la vida anar a Àfrica, un país on la SIDA trunca la vida de milions de persones, per condemnar un dels pocs mitjans que n'eviten la propagació...és defensar la vida, donar suport a una institució que ha participat en l'holocaust i que té càrrecs defensen la pederastia?

Mecaguenlòstia, ja!

A vore, jo sóc atea i no faig mal a ningú per ser-ho. Sóc feliç amb la vida que porte i intente ser conseqüent amb les meues idees, potser sóc més conseqüent que alguns dels més feligresos. Estime el meu cos i sóc l'única que pot decidir sobre el seu destí. I per tot això reclame na llei que despenalitze l'avortament en tots els casos, perquè ja és prou difícil prendre la decisió en un cas com aquest i a més haver de passar per una clínica com per, a més a més, ser perseguida per la justícia o un grup de violents com estos que es diuen pro-vida.

Per favor, on anem a arribar, em negue a seguir la doctrina catòlica perquè la majoria de la poblacio diga que ho és. L'estat on jo visc és aconfessional i jo només estic obligada a complir les lleis que aproven els diferents parlaments escollits més o menys democràticament. No he de seguir cap dels manaments del catolicisme perquè no forme part de la seua comunitat de feligresos.

Em negue també a que l'església catòlica siga el lobby més potent de l'Estat, no vull que reba diners públics. Ni un euro, que s'autofinance ja d'una punyetera vegada, per què eixe tracte de favor? Quins servei donen a canvi al conjunt de la ciutadania independentment de la seua confessió?

Jo, quan he tingut relacions sexuals amb homes he utilitzat sempre preservatiu. Però en el cas que em passara alguna desgràcia (violació, fetus amb una malformació greu, trencament del condó, error inconscient...) o no estiguera segura que vull tindre la criatura, seria usuària d'una d'aquestes clíniques. Per això vull que l'avortament siga lliure i gratuït, perquè els nadons es mereixen una vida digna i sobretot ser estimats.

Per això, si, com sembla, el senyor Zapatero no compleix les meues expectatives, almenys que faça respectar la llibertat que tenim a decidir el nostre futur d'acord amb les lleis vigents i arracone a una institució que pretén que les lleis es facen d'acord amb la seua doctrina i incita a la violència contra els que no la segueixen.

nota: si no heu clicat en els enllaços proposats en l'article, feu-ho!

Per cert, molt bons els articles de Lucrècia de Borja a la revista PICA'M!!!

EL MEU GERMANET VIU A BUENOS AIRES...

2009-03-24T10:11:00.001-07:00

El meu germà Lluís està a Buenos Aires. Ha obert aquest blog per contar-nos curiositats dels chéveres. Jo ja me l'he afegit a l'apartat d'enllaços més visitats del meu blog. A més, també gràcies a les noves tecnologies, hui he estat xarrant amb ell i m'ha contat que allà hui era festa i no hi havia universitat.

El motiu, l'aniversari de l'última dictadura, la de Videla, rebatejat com a dia dels Drets Humans. Estàvem parlant d'això i m'han vingut al cap els mocadors de les mares de la plaza de mayo, el llibre de Hebe de Bonafini que em va impressionar, sobre els desapareguts i la lluita per la memòria.

I també Chile, l'ultim discurs de Salvador Allende des del palau de la Moneda, els fills dels desapareguts i també aquest vídeo de 30minuts sobre la Funa de Víctor Jara.

Si teniu una estoneta val molt la pena. Ja deia Galeano que "recordar es volver a pasar por el corazón". Qui no s'emocione és que no té cor!

Y YO VOY A PEDIR QUE HAGAN UNA FALLA DEL TONI SOLER...

2009-03-15T03:47:00.000-07:00

FALLES.....MÚSICA I PÓLVORA!

2009-03-11T08:44:00.001-07:00

Divendres, últim dia d'institut, d'acadèmia i d'assajos diversos... i el dissabte... arranquen les falles 2009. I què vol dir això? Agafar la dolçaina, la cartera i a tocar amunt i avall i de concert en concert. Olor a pólvora i escoltar bandes de música!
I cerveseta fresca, xocolate després de les despertades i bunyols de ma mare.
Dormir poc i riure molt, retrobar dolçainers i dolçaineres que no veus mai i recordar batalletes!

I els peus baldats de tant de caminar... m'agraden les falles!

UNA SETMANA DESPRÉS... Vé CONGRÉS DEL BLOC!

2009-03-07T08:50:00.000-08:00

Fa una setmana estava de ple en el debat de la ponència política, al Vé Congrés del BLOC. Fa dies que volia fer una crònica del que vaig viure a la Fira de Mostres. En general, he de dir que van haver 2 moments especials: la benvinguda i la cloenda.

El discurs inaugural el vaig viure amb molta intensitat, perquè llig habitualment la columna que Quico Mira escriu a la revista El Temps i normalment m'encanta, què i com ho explica, perquè he llegit alguns dels seus llibres i fa temps vaig assistir a una xarrada sobre el nacionalisme a Ca Revolta que m'esborronà i perquè és dels pocs, sinó l'únic, intel·lectual de prestigi que declara obertament que el BLOC és l'expressió del nacionalisme polític i que, per sobreviure com a nació, els valencians i valencianes que participen activament del nacionalisme cultural han d'entendre que cal una força política nacionalista amb la major presència institucional possible. "Sóc del BLOC!", va dir en la cloenda de l'anterior congrés i en aquest ens va oferir amb veu és tremolosa però igualment contundent el seu suport una vegada més. Els aplaudiments foren unànimes i només van desaparéixer a petició del mateix Quico Mira.

Després, la presentació de l'informe del secretari general, el debat i la votació. La veritat és que a mi no em semblà un bon informe, E.Morera es deixà molts temes sense analitzar i va ser un poc desordenat, la veritat siga dita. Però al meu entendre ,el que s'havia de valorar era la seua tasca al capdavant del partit i és per això que va obtindre el meu vot favorable. Pense que cada dia que passa, la seua tasca com a diputat és més positiva, la seua mobilitat arreu del país és per llevar-se el barret i la presència institucional està visibilitzant el partit als mitjans de comunicació i a la societat valenciana. Està clar qua hi ha molt a millorar, sobretot a nivell organitzatiu, per optimitzar els recursos limitats que tenim com a partit encara minoritari però jo crec que es mereixia l'aprovat. Les persones que van pujar a criticar-lo es van centrar en dos aspectes, la petició de renovació i la política de pactes dels últims anys. Certa raó tenien però jo crec que sense el pacte de Compromís les Corts Valencianes serien bicolors i que bona part dels fracassos són directament proporcionals a la falta d'implicació de la militància en les campanyes.

Pel que respecta a la renovació, em donà ràbia no saber en eixe moment quina era l'executiva nacional proposada per Enric Morera (es votava l'endemà) i que ,en canvi, alguns dels que pujaren si que la conegueren perquè, si bé pense que una persona en concret ja no hauria d'haver repetit per enèssima vegada consecutiva, la incorporació de gent jove i amb ganes de treballar és evident.
En fi, una corrent del Bloc va demanar el vot en blanc i malgrat tot s'aprovà l'informe amb un 63% de ls vots a favor.

Pel que respecta a la discussió de les ponències, jo vaig estar a la ponència política i he de dir que el debat va ser prou àgil, la moderació dels ponents fou excel·lent i la majoria d'intervencions enriquiren el debat. Si n'he de destacar alguna, la defensa d'una esmena sobre la part simbòlica per part d'Amadeu (un dels pocs joves que van pujar al púlpit) que no va ser aprovada però que va estar molt ben argumentada i la intervenció superdocumentada de Juli Just per demanar el vot contrari a una esmena que demanava la supressió d'un paràgraf en que es feia esment a la política de suport dels EEUU a la política de l'estat d'Israel envers el poble palestí.

En resum, estic contenta perquè els retocs normals de tot procés de debat no desfiguraran ni molt menys el document que ha de marcar la línia política del BLOC durant els propers anys. Segur que si sabem desenvolupar-la ens ajudarà a construir eixe Espai Valencià de Progrés que tant anhelem.

L'endemà era el torn de la presentació de candidatures als órgans del partit i una altra alegria: moltes de les persones que, sense formar part de cap corrent, van pujar a l'escenari a demanar el vot finalment van ser triades. I és que persones com David, Pere, Amadeu...són joves però molt tenen molt que aportar al partit. He d'aclarir que no estic en contra de les corrents però no m'agrada que esdevinguen com lobbis, és a dir, que la guerra siga a quants de la meua corrent vaig a poder col·locar en contra dels de l'altra corrent. Crec en les persones independents però amb el trellat suficient per defensar les seues opinions escoltant les dels altres, capaços de votar el millor per al partit i no el que em diu la meua corrent que he de votar.
No sé, jo no estic en cap corrent ni hi estaré. És cert que tinc idees més pròximes a alguna d'elles però també m'interessen les que proposen altres i estic oberta a que em convencen i tot. A més, mai he segut massa ortodoxa i segur que si estiguera en una corrent tindria contradiccions que m'evite si sóc lliure de picar ací i allà.

En fi, romanços a banda, vaig viure amb molta alegria vore que van eixir molts dels que vaig votar perquè crec que s'ho mereixen i poden aportar molt, ara, espere que la tasca de les "dones executives" faça que al proper congrés siguen moltes més les dones que es presenten al càrrec de consellera nacional!

Una vegada presentada l'única candidatura a secretari general i la seua executiva , que era el que més em podia decebre, em va semblar quasi ideal. Amb gent jove que conec i sé que es prendran l'encàrrec amb responsabilitat, amb moltes dones que crec que tindran en compte que cal feminitzar el nostre partit i amb alguns que repteixen però que es normal que ho facen per exemple els dos diputats que tenim o persones que repeteixen per primera vegada. La llàstima, que Pepa Chesa, i ho dic amb tot el respecte, seguisca a l'executiva. Pense que ella serà sempre un referent per al Bloc però hauria d'haver canviat el xip i haver-se plantejat la seua contribució al partit des d'un altre punt de vista, massa anys en primera línia com per tornar a repetir.

Finalment, la cloenda, un acte superemotiu, per la gentada que hi va acudir, pel gran ambient que es va generar, pels parlaments dels convidats i dels que ens enviaren les salutacions per vídeos a causa de les comptesses electorals a Euskadi i Galiza i pel missatge final de l'acabat de renovar Secretari General, Enric Morera, que dia a dia va millorant com a mitinero, tot s'ha de dir!

A mi, el congrés em va servir per recarregar les piles i refermar la meua idea, el dia que el 80% de militants ens arromanguem amb un objectiu comú, l'avenç del BLOC serà imparable!

EL BLOC JOVE DE L'HORTA NORD COMENÇA A CAMINAR!

2009-02-27T03:15:00.000-08:00

Anit, a la seu comarcal del BLOC, ens vam trobar una colleta de gent de Massamagrell, Rafelbunyol, Tavernes Blanques i Bonrepòs i Mirambell per sopar un bon entrepà i xarrar sobre la comarca, el transport públic, el Bloc Jove...

Vam decidir posar-nos les piles i començar a caminar com a Bloc Jove de l'Horta Nord. La proposta d'aprofitar la campanya del Moutexvalencia per extendre-la per la comarca amb diferents accions puntuals va ser la gran triomfadora de la nit. Encara que també vam proposar activitats per al darrer diumenge d'octubre i vam sumar-nos a la campanya per Volem TV3 que posarà en marxa ACPV.

Aquesta reunió, a mi personalment em va fer molt feliç, ara cal no precipitar-nos, comentar les idees a la gent que no va poder vindre i incorporar nous simpatitzants a l'organització.

Les tasques estan repartides, ara només ens cal posar-nos a caminar, ara ARROMANGUISME!!!

Amunt el Bloc Jove de l'Horta Nord!

I d'ací res les falles i la TNP!

O REGGAETÓN DE QUINTANA!

2009-02-26T05:36:00.001-08:00

Una altra manera de fer campanya, una altra manera de ser!

Espere que el videoblog que està preparant Morera es semble a QuinTV perquè només així podrem arribar sense filtres ni manipulacions a tot aquell que s'acoste a nosaltres.

Molta sort al BNG!

ENTREVISTA ARTUR MAS A CANAL NOU, COM A MÍNIM INTERESSANT

2009-02-24T23:36:00.000-08:00

He perdut una estoneta escoltant l'entrevista que ha fet canal 9 a Artur Mas, la veritat és que m'ha sorprés el to tan distés en el què ha discorregut, els tertulians de diaris conservadors i atiadors del conflicte lingüístic i l'anticatalanisme donant la imatge que cal unitat per defensar els interessos comuns... i tots menys una parlant en valencià!

Val la pena escoltar-la, encara que siga per curiositat.

Si t'abellix vore-la clica damuntde la imatge.

ENS ACOSTEM AL CONGRÉS

2009-02-22T03:45:00.000-08:00

Ja se m'havia oblidat que la setmana que ve tenim el Congrés del BLOC, m'han passat els mesos volant des que ho vaig llegir al blog d'Enric Morera. Com ja fa temps que em vaig llegir i comentar la ponència política,vaig participar en les dos assemblees que em pertocava: la de la meua comarca i la del bloc jove, ja no ho tenia present fins que anit a Llíria, abans del concert de Miquel Gil i l'Orquestra Àrab de Barcelona amb les col·laboracions de Pep "El botifarra" i una secció de vents de la banda de la Unió, vaig vore a Morera i vaig pensar, ostres, si la setmana que ve ja és el congrés!

És la primera vegada que aniré de delegada, i que conste que no em fa massa il·lusió perquè a mi dels congressos el que m'agrada són les cloendes!, però allí estaré, amunt i avall sense parar d'escoltar esmenes i més esmenes i votant una i altra vegada. I també, i això si que m'agrada molt, saludant companys i companyes d'altres comarques que no veig quasi mai o ni tan sols coneic en persona però seguisc a través dels seus blogs.

Per cert, esteu convidats a la cloenda del congrés, no cal ser delegat/da ni tan sols militant per assisitir-hi i ser motl emotiva, segur, 100% recomanable per emocionar-se, alimentar els somnis i agafar la vida per les banyes i posar-se a treballar per construir "un país, que ja anem fent", com deia Raimon.

Ara bé, dos dies abans del congrés tinc una altra reunió important, un soparet-tertúlia alguna genteta del bloc jove de la comarca. Pense proposar que ens posem les piles en la campanya del "mou-te", crec que és una reivindicació molt propera a la gent i que podem guanyar moltes simpaties entre usuaris i usuàries del metro i l'autobús.
Som una comarca sense cap vertebració pel que respecta al transport públic, no hi ha servei nocturn els caps de setmana quan seria molt útil per evitar desplaçament en cotxe cap a les zones d'oci de la ciutat o les discoteques de Rafel, els preus han pujat una barbaritat i no hi ha cap tipus de descompte en bonometros. Ah, i tampoc tenim una bona xarxa de carrils bicis entre els diferents pobles.

Ais,tinc moltes ganes que arribe la reunió perquè sé que si ens arromanguem podem fer realitat un dels meus somnis, un col·lectiu del Bloc Jove de l'Horta Nord digne de la representació política que té el partit a la comarca i referent d'organització comarcal.

Ací deixe un tast de l'orquestra àrab... quina meravella de vocalista!

m'ha fet plorar!

2009-02-21T04:53:00.001-08:00

més vídeos: www.ibarretxe.com

Ibarretxe m'enamora!

2009-02-19T06:50:00.000-08:00

Ja fa temps vaig explicar que Ibarretxe representava per a mi la dignitat però és que ja fa dies que em té enganxada al seu espai web de campanya.

Si no hi has entrat, no dubtes a submergir-te en tot el que proposa www.ibarretxe.com , primer hauria de felicitar l'equip de campanya que ha ideat l'espai perquè té molts punts genials: el més cridaner, l'apartat "¿y de lo mío qué?", una aplicació on introduint quatre coses del teu perfil et selecciona de tot el programa electoral del PNV allò que més et pot interessar. Quina gran idea!!!

I després el vídeoblog amb diferents finestretes, una és del tot habitual, explica generalitats de la campanya centrada en els llocs que visita el lehendakari, però l'altra és la que em té enamorada, l'espai on Ibarretxe contesta tot el què li pregunten els ciutadans que entren al blog i deixen la seua pregunta com a comentari. I no és el fet de contestar la ciutadania el que més m'agrada sinó que ho fa el candidat amb tota naturalitat sense llegir, sense fer mítings...explica el que pensa en un llenguatge del tot sincer.

Com m'agradaria a mi que aquesta manera d'acostar-se als ciutadans fóra més habitual, la interpel·lació directa al política i la resposta donant la cara, sense necessitat d'instàncies que sovint ni tan sols són llegides pels polítics sinó pels seus assessors/esi contestades pel funcionari o funcionària.

Eixe tarannà d'Ibarretxe és el que pot tornar a acostar la societat a la política i no els grans míting i debats artificials amb els que ens bombardegen cada vegada que estrem en campanya.

I què dir dels insults, ja està bé, els ciutadans i ciutadanes volem polítics que donen exemple de respecte per les idees dels altres no tertulians de programes del cor.

Vinga, des d'aquest humil desitge que el senyor Ibarretxe siga novament lehendakari, perquè tots i totes necessitem polítics amb responsabilitat, convicció, dignitat i propers a la gent.

Ibarretxe aurrera!

RIURE'S PER NO PLORAR (II)

2009-02-16T23:26:00.000-08:00

article publicat a la revista El Poble febrer 2009

“Un gesto que te honra”, amb este potent eslògan la nostra alcaldessa ens va convéncer que calia replegar de terra les merdes de gos i des d'aquell dia ja no hi ha defecacions canines pels carrers, els parcs infantils estan en perfecte estat, les places rellueixen, no tenen ni pols i el camp de futbol està preparat perquè hi juguen equips de primera divisió.

El cas és que l'èxit d'aquesta campanya va estimular la nostra alcaldessa a començar-ne una altra, aparcar damunt de les voreres. La primera fase consistia en autoerigir-se com l'exemple a seguir, aparcant el seu cotxe sistemàticament en la porta de l'ajuntament perquè tots els veïns i veïnes que entraven al poble per la rotonda el veren bé. La segona fase fou implicar altres autoritats del poble en la campanya, la policia i el regidor de cultura. I la tercera i definitiva, que incorporà molts més veïns a la causa, foren les obres del pla d'accessibilitat al carrer Pintor Lluch. Si algú, com la gent del BLOC, pensava que estes obres servirien per millorar l'autonomia de persones amb mobilitat reduïda ja va sent hora de canviar d'opinió. Les rampes i la disminució de l'altura de les voreres sembla que és per facilitar l'aparcament dels cotxes i que no patisquen els amortidors, que no està el tema com per pagar avaries!

Ja és la segona campanya municipal que triomfa, de fet, la majoria de les voreres d'un sector del poble s'han transformat en aparcaments públics i cada vegada són més veïns que han entés la filosofia de l'alcaldessa, en Bonrepòs i Mirambell no fa falta seguir les normes de trànsit.

Estos mesos, que està de moda la ciutadania i l'anglés, l'eslògan triat per a la campanya no podia ser més encertat: “Follow the leader, sígueme”!

RIURE'S PER NO PLORAR (I)

2009-02-14T02:35:00.000-08:00

Vicenta Bosch Palanca (PSOE): Óscar a la milor actriu

¡A DIOS PONGO POR TESTIGO QUE VICEN NUNCA TRABAJARÁ EN LA EPA!

..., encara que estiguen un any sense professor/a de ciències i anglés, encara que faça convocatòries il·legals, encara que haja de buscar per tots els pobles de la comarca, encara que em passe pel forro la borsa de treball, ....

Aquesta és la nostra manera de dir-vos que ens alegrem moltíssim que, per fi!, els alumnes de l'Escola de Persones Adultes (EPA) tinguen professor, els felicitem perquè si no hagueren vingut al ple no s'hauria solucionat el tema però ens dóna pena que, per un veto polític, la persona amb més experiència, que a més és del poble, no estiga treballant com va estar fent durant 4 cursos escolars.

HOMENATGE A DARWIN

2009-02-12T06:06:00.000-08:00

Hui fa 200 anys que va nàixer Charles Darwin, l'autor del llibre "L'origen de les espècies" (1959). Des d'aleshores ningú ha explicat millor d'on ve l'espècie humana.
Hui en dia encara hi ha pares que es neguen a que els seus fills aprenguen aquesta teoria perquè volen seguir pensar que hi ha un ésser diví que va crear el món i així segueix hui en dia, tal qual el va fer. Sort que ací a l'estat espanyol, els objectors a l'educació per la ciutadania encara estan d'acord en que venim dels micos!

Quan tinga temps em llegiré l'autobiografia que acaba de publicar la Universitat de València.

ASSALT AL PODER AMB ESTRATÈGIES PRÒPIES DE LA DICTADURA

2009-02-09T08:44:00.000-08:00

"Lo que en las elecciones municipales fue posible, hoy a instancias del gobierno Zapatero no lo es. Quieren que en el Parlamento Vasco no haya Nekanes, ni partido Comunista, ni listas blancas, para facilitar el pacto PP-PSE, más Rosa Díez"

qui ho pot explicar millor que Anasagasti?

però i si els ix el tir per la culata?

SALEM O BONREPÒS?

2009-02-07T00:17:00.000-08:00

L'altre dia, quan vaig vore a la portada del diari del psoe la notícia sobre la moció de censura a Salem em va vindre al cap el meu poble. Ja em va passar quan Ximo Tur va accedir pel mateix procediment a l'alcaldia de Calp però no vaig tindre temps d'escriure res.

Al meu poble fa anys, molts anys que tenim la mateixa alcaldessa. No cal dir que durant molts d'aquestos anys ha governat amb majoria absoluta i ara, tot i que governa amb el suport d'un reconegut partit d'esquerres com és Coalició Valenciana torna a ser feliç després de 2 anys i mig a l'oposició.

L'alcaldessa del meu poble diu que és d'esquerres (pacte amb qui pacte) però, per exemple, va aprovar els últims dies de majoria absoluta la refoma del PGOU sense informar al poble més que el temps d'exposició pública que marca la llei. Durant els 4 anys següents, quan el BLOC va governar amb el PSOE va aprofitar la nostra inexperiència per exigir que ella mateixa havia de ser la regidoria d'urbanisme i llançar-se a la urbanització sense cap benefici per al poble (en fet es va construir l'ajuntament nou i encara ens queden algunes dècades per pagar-lo), fins i tot es va "regalar" a una empresa el subsòl d'una plaça per fer-hi aparcaments sense cap contrapartida. Mentre transcorria la legislatura, tot i que hi havia un pacte amb el BLOC per no aprovar unitats d'execució en l'horta fins que no s'esgotaren els solars urbans, no hi havia plenari que no es posaren d'acord PP i PSOE per destruir metres quadrats d'horta. Per cert, les regidories que portava el BLOC van posar en marxa multitud d'iniciatives: Consell Agrari Municipal, posada en marxa de l'Agenda 21 local, creació de l'Associació de Comerciants, Celebració del dia mundial sense cotxes...

La següent legislatura vam estar quasi dos anys a l'oposició però la senyora alcaldessa mai no va entendre que no tenia majoria absoluta i va seguir amb les seues contractacions digitals i sense aportar cap solució als problemes reals dels veïns. Finalment, l'única solució possible per mostrar al poble una altra manera de governar fou la moció de censura, assumint l'alcaldia del poble amb els vots del PP. I l'ira socialista fou furibunda, mai no han fet tants butlletins com en aquella época, sembrant mentides i insults, tergiversant declaracions, creant mal ambient etre els veïns del poble... perquè vos feu una idea, penseu en Rajoy durant la primera legislatura de govern de Zapatero.

Malgrat les moltíssimes dificultats que vam passar, fou un altre el tarannà de l'ajuntament: s'atenia a tots els veïns i veïnes, es feien reunions informatives amb els afectats per les diferents actuacions urbanístiques, es contractava el personal mitjançant convocatòries públiques, es modificà el sistema de beques escolars per fer-lo més transparent i clar, es van augmentar les ajudes a l'escola, es va tindre reunions amb els responsables de sanitat i de diferents empreses de transport públic, es va concretar l'agermanament amb la localitat de Roccastrada (Itàlia), es van fer tots els tràmits per solucionar el problema del solar que ocupava l'antic parc militar mitjançant un conveni amb la Universitat Politècnica per evitar corrupteles, es va innovar en la cavalcada dels reis mags, es va convocar un concurs de música en valencià, es va arribar a acords amb les associacions del poble per renovar els convenis, es va publicar un butlletí d'informació municipal puntualment cada 3 mesos, es va reformar l'ambulatori per ampliar el servei de pediatria, es va traslladar la biblioteca a un lloc més adequat, es van proposar activitats d'animació a la lectura per als escolars, es va peatonalitzar el nucli antic de Mirambell i un llarguíssim etc.

Ara, tornem a estar a l'oposició i seguim fent propostes, demanant explicacions i denunciant actuacions antidemocràtiques de l'equip de govern. Aquesta tascaés molt important perquè només la fem nosaltres, el BLOC, però és molt desagraït vore que al final el que compta són el vots i que les irregularitats es segueixen fent. La tàctica del PSOE és deixar passar el temps, aprofitant que només es fa un plenari cada dos mesos i les nostres instàncies no solen rebre contestació...

És per això que quan el senyor Cucarella diu que "és preferible quedar-se'n al marge, continuar ferms a la banda dels demòcrates." i jo li dic que el BLOC no estem per podrir-nos a l'oposició perquè tenim un projecte clar per als nostres pobles, perquè tenim ganes de treballar, perquè sabem treballar en equip i arribar a acords, perquè som independents i no som cadellets del PSOE, és per això que arrisquem i potser ens equivoquem de vegades però és que el nostre compromís amb la gent és enorme i tenim ganes de treballar i això només es pot fer gestionant. Sabem fer una oposició ferma i responsable però no és la nostra màxima aspiració perquè quan ens aromanguem ens inundem les iniciatives i les ganes de servir als ciutadans.

Nota1: si teniu una estoneta llegiu el text llegit pel regidor del BLOC de Salem durant el plenari de la moció o llegiu aquesta trista notícia sobre la política socialista al meu poble, o esta, o esta o esta o esta ... per no parlar de contractacions més que "digitals"...

Nota2: I si teniu més temps, llegiu l'article publicat per Enric Morera (secretari general del BLOC) titulat "BLOC i PSOE".

I per acabar un vídeo il·lustratiu... la capitana és l'alcaldessa de BiM i la gran filà està formada per del poble... cada vegada que el veig em pixe de la risa!

DIJOUS 19 DE FEBRER TENIM UNA CITA!

2009-02-03T23:26:00.000-08:00

Hi ha persones que no paren de queixar-se de com estem i no fan res per canviar la truita, al costat oposat hi ha gent que es revela contra el pessimisme i passa a l'acció. És a dir, pensa en quina proposta+acció pot desenvolupar com a individu per contribuir al canvi de rumb.
Una d'aquestes persones que no es limita a renegar és Pere Fuset i la veritat és que de bones idees li'n sobren. L'última és aquesta cibertrobada amb Enric Morera al Café La Seu.

El Bloc no tenim mitjans de comunicació afins (els que existeixen o bé ens ignoren o ens peguen punyalades) però tenim idees i capital humà per portar-les a terme. Hem de convéncer més i més persones perquè o bé vinguen a gaudir de la tertúlia en directe o a través d'internet perquè estarà lliure de manipulacions mediàtiques.

Moltes felicitats per la iniciativa, demà proposaré un brindis "llarga vida als cibercafés bloquers!"

Islàndia no és els EEUU

2009-02-02T03:28:00.000-08:00

El divendres passat vaig llegir a un raconet del diari que a Islàndia, el país del bacallà, una dona que té parella i fills, Jóhanna Siguroardóttir, serà presidenta. L'excepcionalitat rau en que la seua parella és una altra dona i és la primera lesbiana del món que sabent-ho la societat arriba a ser presidenta.

Ací a la nostra ciutat també tenim a una dona alcaldessa que almenys en alguns cercles es comenta que és lesbiana però està clar que mai no ho farà públic. Peca en la intimitat però després es confessa al despatx de l'arquebisbe i arreglat! A mi més igual el que faça amb la seua vida, la veritat, però que després no ens done lliçons de moral.

En realitat escric aquesta entrada perquè m'ha fet pensar en la diferent repercussió mundial del primer president negre dels EEUU i la primera presidenta lesbiana també del món (queda clar que els EEUU no són Islàndia però ni tan sols apareix a la web de l'Associació Lambda com una notícia important) . Però molt més he reflexionat sobre on estem nosaltres al respecte, en quan podria passar alguna cosa semblant per ací. Ens imaginem un immigrant o un fill d'immigrant o una dona o un gay o un basc...com a presidents de l'estat espanyol?

Quant de camí ens queda per recórrer, quants murs per enderrocar...

VICKY, CRISTINA... BARCELOOOONA!

2009-01-28T07:17:00.000-08:00

Ahir vaig anar a vore la pel·lícula de Woody Allen aprofitant que començava el cicle de Cinema en Valencià. Ja feia anys que no anava i em va encantar. La sala estava plena (supose que gent es quedaria fora i tot) i és que no és per a menys. Superoferta 2X1 amb el carnet universitari i 3euros l'entrada per al públic en general.

Quina bona iniciativa de les universitats públiques valencianes que junt amb el projecte de cine infantil que promou Escola Valenciana és la sembra per poder fer realitat prompte una sala que programe cinema en valencià habitualment. La nostra societat és mou, a poc a poc i sense massa suport de les institucions, però es mou.

El cicle continua quasi tots els dimarts fins a juny a diferents ciutats del país, esteu atents a la programació. Jo intentaré anar al màxim de sessions, m'encanta el cinema i tots els dies no és té l'ocasió d'anar-hi gratuïtament!

Per cert, molt curiosa combinació català-castellà a la pel·li.
Ahhhhh, se m'oblidava!, Penélope Cruz i Javier Bardem parlen molt bé valencià, ejjejej!

NO HO DIC NOMÉS JO, HO DIU EL CANTANT DE LA GOSSA!

2009-01-23T09:18:00.000-08:00

Amics i amigues que encara vos dóna repelús la ponència per culpa del rellegit paràgraf de les banderoles i que encara tremoleu quan sentiu el superhit "elblocésdedreteselblocésdedretes!"...

Entre els articles de la blogosfera que aborden la polèmica ponència, he trobat un d'un conegut músic i independentista de Pego.

vinga, cliqueu ací i gaudiu de la lectura mentre escolteu una cançoneta de La Gossa Sorda, després refexioneu una miqueta i, si vos abellix, deixeu un comentari!

EL MÓN AL REVÉS!

2009-01-22T12:13:00.000-08:00

Vicent Martí és un conegut i prestigiós llaurador de l'Horta de València. Entre els seus mèrits hi ha el d'haver dut endavant una iniciativa d'agricultura ecològica de qualitat a l'horta que encercla la ciutat, plantant cara a l'allau urbanitzadora i la devastadora crisi del camp. Una opció que li valgué el reconeixement al millor agricultor ecològic de l'estat (amb entrega de premis per part de la ministra Narbona inclosa) i que ha volgut amb un entramat de venda directa de verdures conreades a la manera dels seus avantpassats.

A més, Vicent Martí ha estat protagonista de moltes de les lluites que s'han dut a terme defensa d'aquest paratge únic. Una d'aquestes batalles, la que es realitzà contra el pla urbanístic del nou ajuntament popular d'Alboraia, el portarà davant els tribunals. Se l'acusa d'haver desplegat una pancarta juntament amb quatre companys de la Plataforma Salvem l'Horta d'Alboraia en el ple municipal on es tractava el tema. Per aquest 'ofensa' la fiscalia li demana 6.000€ en un judici que tindrà lloc demà divendres a les 10.30h a la Ciutat de la Justícia de València. Hi ha convocada una concentració de suport a les portes del jutjat.

Com pot ser que es jutge a qui defensa la terra de la destrucció i no es jutge als especuladors ni als polítics corruptes?
El món al revés, el món al revés!

NOSALTRES TAMBÉ PODEM!

2009-01-20T03:08:00.001-08:00

PONÈNCIA DEL BLOC(II): QUAN DIR QUE ERES D'ESQUERRES JA NO VOL DIR RES

2009-01-19T07:30:00.000-08:00

Passen els dies i seguisc pegant-li voltes a la ponència política. Veig que la xarxa bloquera segons blogsvalencianistes està tranquil·la. No tenim res més a dir?

Jo si, així és que m'he decidit a escriure sobre un altre tema que no ha eixit molt però que des de fora (i no sé si des de dins) s'insinua: "el BLOC es mou cap al centre" supose que prenent com a referència l'esquerra. I dic supose perquè de vegades els mateixos que ara ens diuen que girem cap a la dreta són els que cada vegada que ens presentem a les eleccions ens desqualifiquen tirant-nos en cara que som un partit de dretes. És a dir, que per a ells ja devem estar girant la canonada de l'ultradreta, no?

En fi, aquest post no s'adreça a eixa gent sinó a la meua gent, als companys i companyes de partit. I és que alguns potser troben a faltar en la ponència una referència clara a que som un partit d'esquerres i es senten decebuts. Respecte a això he de dir que, per a mi, hui en dia la paraula esquerra no vol dir res. És una paraula desnaturalitzada, buida de contingut. L'han usada tan alegrement alguns partits tan poc coherents amb el que significa! O no s'autoproclamen d'esquerres el PSOE i EU?

Els socialistes diuen que són d'esquerres i després són capaços de pactar amb el PP les cadiretes a les caixes d'estalvis a canvi de silenci, reparteixen xecs a tort i a dret per guanyar vots enlloc d'ajudar a qui realment ho necessita, contracten digitalment simpatitzants per fidelitzar vots enlloc d'optar per les convocatòries públiques, no tenen problemes en aprovar un PAI enmig de l'horta al·legant que es necessiten terrenys quan n'hi han de sobra, no porten els fills a l'escola pública ni fan cua a l'ambulatori del poble per demanar tanda, tracen per on anirà l'AVE sense mirar l'impacte ambiental ni pensar abans en dotar el territori d'una bona xarxa de rodalies...

O els d'esquerra unida, que s'autoproclamen esquerra pura i es dediquen a predicar contra la lluita de classes, i després són incapaços de dialogar de tu a tu amb el BLOC deixant de banda sacs i sacs de prejudicis o que basen el seu discurs en el no a tot.

El cas és que si esquerra és igual a PSOE o EU i dreta equival a PP, em sent amb l'obligació de canviar de paraula per definir-me. Utilitzar una paraula menys gastada, menys carregada de tòpics, que em permeta sentir-me còmoda al costat d'altres que pensen com jo. I això és el que jo crec que persegueix la ponència política quan diu que som progressistes valencians.

Definir-se com a progressista valencià vol dir deslliurar-se de tot el llast de tòpics que porta associada la paraula "esquerra" i ens permet descriure quin País vol construir el BLOC. És a dir, trenquem la bipolaritat estèril entre esquerra-dreta, que sovint condiciona la nostra acció política, per dedicar esforços a expressar quina és la nostra idea de país i avalar la nostra llibertat i autonomia.

El nostre és un projecte que pretén sumar sensibilitats i que és radicalment diferent a les propostes avui existents. En aquest sentit tres són els principals pilars que sustenten el projecte: l'estima profunda pel País Valencià i la seua gent, la nostra vocació de servei a la ciutadania i la democràcia entesa des de la més absoluta radicalitat.

I com es concreta això? Doncs en la definició mateixa del nostre valencianisme que es fa a la ponència política:

Un valencianisme democràtic; tant en el sentit de respectar escrupulosament les regles de la democràcia com en el sentit de dinamitzar al màxim la societat per tal d'espentar-la a la participació en la presa de decisions, tant en la determinació de treballar per la igualtat real de totes les persones, el respecte pels drets de les persones com els dels poble així com en el sentit de treballar de la política amb la màxima transparència i honestedat.

Un valencianisme unitari; capaç d'aglutinar diferent sensibilitats per un projecte comú de societat deixant enrere debats estèrils que ens divideixen i ens allunyen de l'objectiu final: aconseguir una societat cohesionada, suficientment orgullosa de la seua cultura com per oferir-la als nouvinguts com a vehicle d'integració i capaç de SER sense complexos i responsabilitzar-se del seu present i del seu futur.

Un valencianisme modernitzador; que propose un model de societat més just i solidari i més respectuós amb el medi ambient, que done ales als emprenedors però que vetle pels drets dels més necessitats i del nostre entorn natural, que siga capaç de trencar els desequilibris territorials i socials existents a la nostra societat i qued'articular una societat oberta basada en la llibertat i el respecte mutu.

Un valencianisme de valencianistes i valencians; font d'iniciatives que beneficien al conjunt de la ciutadania però sempre des de l'òptica valencianista és a dir, traslladar a la societat que només des de la defensa dels interessos valencians es fa un servei al conjunt de la ciutadania.

Un valencianisme obert i integrador: que transmeta al conjunt de valencians i valencianes que no només podem ser valencianistes aquells que parlem valencià i som nascuts ací sinó que qualsevol persona nadiva o nouvinguda que s'estime la terra on viu, que reconega la riquesa que suposa tindre una llengua pròpia a més del castellà i que tinga ganes de construir un país més solidari, més just, més respectuós amb l'entorn i amb les diferents opcions de vida i més valencià és valencianista.

Un valencianisme amb pes polític suficent per tindre veu pròpia a les institucions valencianes però també a l'Estat Espanyol i el parlament europeu sense tuteles de ningú.

Un valencianisme quotidià en el sentit de creure en la transformació social a partir del treball diari atenent els problemes reals de la majoria de persones i no els interessos d'un pocs.

Un valencianisme amb vocació de govern; capaç d'arribar a acords amb totes les forces polítiques i els diferents sectors socials per millorar el benestar dels ciutadans sense renunciar a cap dels principis en els quals es basa la nostra idea de democràcia.

No sé si aquests punts són suficients per entendre que el BLOC no vol agafar cap de les etiquetes vigents perquè ni representen la nostra idea de valencianisme, ni tan sols s'hi aproximen un miqueta. Si als altres els agraden i les utilizen com a arma política en contra nostra allà ells, no entrem en el seu joc.

si voleu llegir les ponències cliqueu ací, descàrrega lliure i gratuïta!

ALUMNES DE L'EPA: UNA LLIÇÓ DE CIUTADANIA

2009-01-15T01:27:00.000-08:00

Ahir hi havia ple municipal, una bona colla del BLOC vam assitir com fem altres vegades i ens vam quedar sorpresos quan ens vam trobar a l'entrada de la sala un bon grapat d'alumnes de l'EPA amb el seu professor. Els acompanyava una pancarta enorme on deixaven clara la seua reivindicació: "Els alumnes matriculats en Graduat en Educació Secundària exigim la incorporació immediata d'un professor/a de ciències i anglés". A les mans portaven també alguns cartells més menuts amb les seues demandes i desitjos. El grup municipal socialista els va demanar explicacions i els va dir que si volien podien entrar a la sala i esperar-se al torn de precs i preguntes del públic (al final del ple) però que havien d'estar en silenci o els expulsarien de la sala. Uns quants van entrar i van esperar pacientment tots els punts de l'ordre del dia fins que va arribar el seu moment. Un dels alumnes va demanr la paraula i va començar la seua bateria de preguntes: per què fa 4 mesos que no hi ha professor? per què fa més d'un any que dur al'actual situació? què s'ha fet per solucionar-ho? per què no es va informar en el moment de la matrícula? per què no es contracta a la persona que durant 4 anys va ser professora de l'escola?

El regidor d'educació va intentar eixir-se'n per peteneres i li va dir al xic que li ho explicara el seu professor. En aquest moment Frederic es va adreçar a la sala per explicar tot el procediment: fa dos anys es va convocar la plaça públicament i es presentaren diferents candidates, la que la va guanyar es va deixar la feina 4 mesos després i no va ser substituïda per ningú (gener de l'any passat), fent cas omís de la borsa enguany s'ha anat succeint les convocatòries canviant cada vegada els requisits excloent del procés persones perfectament capacitades per a la feina i seleccionant-ne altres sense cap experiència docent, tampoc s'ha informat correctament de les hores setmanals i alguns aspirants en saber-ho han renunciat, en aquest moment està amenaçat de suspensió el conveni amb la diputació per culpa de l'ajuntament que no ha contractat el professorat necessari... i més i més.

L'alcaldessa va dir que no se'n recordava de la borsa de treball i l'alumne de l'EPA va demanr que es solucione el tema amb la urgència que mereix.

El BLOC ja fa temps que denuncia la situació de l'EPA i que la situació de bloqueig deriva de la negativa de la senyora alcaldessa a contractar a la persona millor preparada (titulació i 4 anys d'experiència a l'EPA de Bonrepòs i Mirambell) únicament per ser militant del BLOC.

Seguirem en peu de guerra perquè el dret a una educació de qualitat durant tota la vida no es pot passar per alt baix ningun concepte i perquè pensem que els alumnes de l'EPA no es mereixen el tracte que estan rebent.

Des d'aquesta humil web volem aprofitar per agrair als assitents al ple la seua intervenció en esqpecial al portantveu dels alumnes i el professor i per no deixar-se enganyar i avalsallar pel regidor i alcaldessa. Ens vau donar tota una lliçó de ciutadania, ens tindreu sempre al vostre costat.

nota per a curiosos/es: al meu poble governa el PSOE (la mateixa alcaldessa des de fa més de 20 anys) amb el suport de Coalició Valenciana

PONÈNCIA POLÍTICA DEL BLOC: JO TAMBÉ DIC LA MEUA!

2009-01-12T07:42:00.000-08:00

"Ens devem al país,i a la seua gent,
a totes i cadascuna de les persones
que conformen la nostra societat"
Ponència Política-pàg 136

Fa cinc minuts he acabat la lectura de la Ponència Política i Estratègica del BLOC i la veritat és que les més de 170 pàgines m'han fet indentificar-me més encara en el projecte polític del meu partit. És un document seriós i rigorós que es mereix molt més que una fullejada o una breu presentació projector en mà.

Si tots els i les militants fórem estudiants de secundària o d'universitat hauríem de ser obligats a llegir-la i fer-ne un resum propi perquè no valen referències a blogs o columnetes de diari per fer-nos la idea completa del que vol plasmar el document. I menys encara val centrar tota l'atenció en les opinions vessades sobre un paràgraf com han fet alguns. És normal que articulistes de diaris que ens tenen permanentment en el punt de mira intenten fer-nos caure en el parany del simplisme, de la batalleta dels símbols i les renúncies, però els i les militants del BLOC, que ens hem trobat al carrer en mil i una lluites que els diaris ens mostraven com inútils, no podem deixar que siguen altres els que dirigisquen la nostra opinió sobre una proposta pròpia, que han debatut i elaborat companys de partit de diferents sensibilitats i de diferents comarques. Hem de valorar l'esforç que han fet estes persones desinteressadament i llegir-nos la ponència abans de deixar-nos arrossegar per la rumorologia.

Dit això, per tal de facilitar la tasca a aquells que, per manca de temps o ganes, no es veuen amb cor d'enfrontar-se als 170 fulls i necessiten ajuda per decidir per on començar, recomane que comenceu per la tercera part. Encara que Juli Just la considera la part menys important, i jo pense que té raó, és la part més refrescant, la de lectura més fàcil i ens pot servir per fer-nos una idea de per on van els tirs. En ella es reflexa molt bé el caràcter de tota la ponència: el realisme a l'hora d'analitzar la societat valenciana, la direccionalitat per indicar-nos el camí a seguir i l'arromanguisme per demanar la implicació de tots i totes en el projecte. A més, proposa alguns instruments que no existeixen hui en dia al BLOC i que ens poden ajudar a créixer quantitativa i qualitativament.

Quan ja hageu llegit la tercera part supose que tindreu moltes ganes de llegir les altres dues. La primera tracta de fer un diagnòstic del país on vivim i que estimem amb bogeria tots els i les militants del BLOC. No ens resulta gens fàcil analitzar la nostra terreta amb objectivitat, s'ha de dir que alguns companys ho han intentat però sempre de forma fragmentada, és per això que considere que és enormement útil la primera part de la ponència. La radiografia del país és bastant clara,el que plasma fonamentalment són els canvis que hi ha hagut a la nostra societat des de fa trenta anys fins a l'actualitat: els nous problemes, les noves realitats, els nous valencians i valencianes, els nous sectors econòmics, les noves formes de comunicació, ... Aquesta part és bàsica perquè el nostre partit no pot basar el seu discurs polític en la societat de la transició. Encara que molts dels plantejaments siguen encara vàlids cal rellegir-los, incorporar noves idees i descartar-ne les caducades, no només per mantindre la flameta sinó per encendre la foguera. És a dir, només hi ha una disjuntiva: actualitzar-se i créixer o sobreviure rovellats!

I per últim, la part central és la que intenta donar resposta a la pregunta del milió d'euros: què som, quina és la nostra ideologia, què volem dir quan diem BLOC o Espai Valencià de Progrés. I a reflexionar sobre això es dediquen 90 pàgines de la ponència. Només els els primers paràgrafs estan dedicats a la identitat política del BLOC i he de dir que jo, que he mamat durant tota la meua vida les quatre barres, m'han insultat per portar-les al coll i encara hui pengen del balcó de ma casa cada 9 d'octubre, em sent plenament identificada no només en el conjunt de la ponència sinó també pel que fa referència al paràgraf més polèmic. Perquè, afortunadament, ja fa temps que reflexione sobre els problemes del meu país amb persones que s'identifiquen amb la senyera coronada, ens uneix un projecte polític de país lliure, modern i al servei de les persones.

Un país on la societat, en el seu conjunt, siga capaç de decidir el seu futur, on el sistema de valors que regisquen la societat siguen diferents al creixement desbocat que arrossega més i més gent a l'exclusió, a la destrucció del planeta i a països sencers a l'horror de la guerra. Un país on els polítics siguen honestos i treballen al servei de les persones per compensar les desigualtats i promoure hàbits de vida saludables per al planeta i solidaris amb els altres. Un país on totes les persones siguem iguals i les dones tinguen oportunitat de desenvolupar les seues ambicions sense càrregues "extra". Un país modern , amb els millors serveis sanitaris i educatius i amb una forta cohesió social. Un país on qui més té més contribuisca al benestar dels qui no tenen tanta sort. Un país on església i poder polític mantinguen la distància necessària per garantir la llibertat de les persones a viure la seua pròpia vida. Un país on els ciutadans siguen capaços d'implicar-se en el seu futur perquè troben mecanismes i al·licients per sentir-se motor reals del progrés humà de la societat. Un país digne de ser poble d'europa i disposat a treballar pel progrés de la resta dels pobles. Un país capaç de gestionar els seus propis recursos d'una forma responsable. Un país radicalment diferent al que ens proposen PP i PSOE.

És de tot això, del que parla la ponència política i val la pena que, una vegada aprovada al congrés (amb les modificacions que calguen sempre que no se'n desfigure l'essència) tots nosaltres la considerem el nostre llibre de referència a nivell polític perquè ens ajudaran a explicar qui som i què volem a molts valencianistes però, i això és el més important, a nosaltres mateixos.

Una abraçada bloquera i permeteu-me insistir, llegiu-vos les ponències!

són públiques, per llegir-les només heu de clicar ací

EL TEU NOM PALESTINA

2009-01-10T11:11:00.000-08:00

MOLTA MÚSICA I MOLT MENJAR

2009-01-05T12:30:00.000-08:00

"We hope 2009 will be a year of peace in the world, and of human justice in the Middle East"- Daniel Barenboim Viena 1 gener 2009

Demà donaré per finalitzades les meues festes de nadal amb una paella familiar cuinada pels meus pares, quin plaer per al meu estómac tan maltractat estes festes!

No es pot demanar més a un dies més que especials per a mi. Van començar amb un dinarot a Canet amb els compis de l'institut de La Vall del Segó inclosa la meua mestra de física i química de l'institut transformada en companya de treball, quina casualitat eh Cristina?

He de confirmar que he menjat massa però també ha valgut tant la pena compartir una nit amb companys i companyes d'escola en la celebració de la jubilació de Vicent Pedrós, el nostre mestre de primària a La Barraca de Montoliu. Quina gran sorpresa per a ell, que no s'ho esperava de cap de les maneres i quina bona una excusa per trobar-nos una bona colla per sopar, ballar, vore vídeos de quan érem mentuts i contar-nos la vida! Ja hem reservat taula i carro per d'ací anys anys celebrar la jubilació d'una altra mestra.

També he tingut temps de celebrar al voltant d'una taula els sopars de germanor de La Brama i la Coral. Cadascun amb el seu ritual especial. Amb la colla, fem una cercavila nadalenca per tot el poble amb tots els xiquets i xiquetes de l'escola i després sopem junts i esperem amb candeletes què ens haurà regalat l'amic invisible. A mi, enguany m'ha tocat un gosset de peluig supersuau.

I què dir de La Coral, gran concert a l'església i després retrobament amb els coralistes que estan a l'exili: Tere i MariaJosé, Débora i Xusa, la colla de la Barraca i Amparo, i deixar-se la gola cantant tots junts mentre enlairem les copes de cava el Brindis de Mozart guiats pel gran Santi! Quina gran nit ...

I què dir del sopar de nadal a Massarrojos amb tota la família de ma mare, nebodets inclosos, molts plats però lleugerets i molta conversa al voltant de la gran taula, i és que només ens trobem tots esta nit i al aprofitar per posar-nos al dies i contar-nos els viatges o projectes que tenim en ment: Argentina, Friburg, Roma...i l'endemà el tradicional putxero a casa! Ahhhh, i el circ del gran Fele amb Estrella, vesprada màgica i plujosa entre malabaristes, pallassos i equilibristes!

I el cap d'any a casa amb bona companyia, serpentines, raïm, carn farcida, ostres, pinya i un perfecte mojito, el toc de glamour elaborat per Tamara. I l'endemà, el concert de valsos de la Filharmònica de Viena dirigida per Daniel Bareboim. Bona música, missatge nadalenc demanant jutícia humana a Orient Pròxim i ballar en Danubi Blau amb Dolors... vaig gaudir com una xiqueta amb l'escenificació de "La simfonia dels adéus de Haydn".

Despús ahir el concert de 121db a la sala Durango i esta mateixa vesprada la cavalcada de reis a Carpesa dues hores i mitja acompanyant una esquadra mora amb música de marxes cristianes, si és que estos de les pedanies...

Fins i tot, entre sopars i concerts he tingut temps de fer quasi tota la feina que tenia acumulada de la facultat però, he de dir, encara em queda pendent la lectura de les ponències del congrés de BLOC!

Vinga, de moment vaig a gaudir de les últimes hores que em queden de vacances i el dimecres a l'adjudicació a vore on m'envien a treballar!

HELEN SUZMAN, UNA POLÍTICA EXEMPLAR

2009-01-02T01:13:00.000-08:00

Ahir va morir una dona exemplar, que mereix una entrada a La Puça Lila, Helen Suzman. Tenia 91 anys. Fou l'única parlamentària sudafricana que va lluitar contra l'apartheid. Aquesta actitud ferma en defensa dels drets humans li va costar rebre multitud d'insults i acusacions per part de la resta de diputats però ella es va mantenir ferma en els seus ideals i va aprofitar la seua condició de diputada per fer denúncies públiques i també gràcies a ser aforada va poder nombroses visites a Nelson Mandela i altres presoners polítics.

Si no fos per dones com aquesta encara tindríem més vergonya del món que ens ha tocat viure.

Aprofite aquesta entrada també per fer vore als que desqualifiquen una i altra vegada als polítics i els posen a tots dins el mateix sac que no tots som iguals. Sempre han existit i existiran persones que tenen ideals poderosos i que dediquen bona part de la seua vida a millorar la qualitat de vida dels altres.

Jo sóc militant del BLOC, mai no seré com Helen Suzman perquè crec que no sóc tan valenta i perquè al meu poble no hi ha gent que pateix sistemàticament la discriminació per part de l'estat. Però si estic implicada en un partit polític és perquè crec que sense un partit que defense les meues idees a les institucions públiques, des dels ajuntaments a la generalitat i, perquè no, a les corts espanyoles, no es faran les polítiques que crec que són necessàries per al poble, el país i l'estat on visc, no es denunciaran les injustícies/corrupteles que fan altres polítics des del poder, etc.

És per això que aprofite aquest homenatge a Helen Suzman per reivindicar la política com a l'eina més important de trasformació social. I dic això malgrat les inèrcies que s'arrosseguen d'altres temps, les lleis antidemocràtiques que impedeixen que la tercera força política no tinga garantits diputats/des a les Corts Valencianes, els possibles errors que comentem alguns regidors/es i militants del meu partit com a persones humanes que som...però està clar que allà on estem es nota i només per això ja som imprescindibles.

La política és necessària, les nostres idees han de tindre veus que les defensen a les institucions i recursos per desenvolupar-les en cas de tindre poder. No podem renunciar a això perquè aleshores cada any que passe estarem més fotuts/des com a poble.

Una abraçada bloquera i feliç 2009!

ATUREM LA MASACRE!

2008-12-31T00:07:00.000-08:00

Ahir vaig assisitir a la concentració contra els bombardejos d'Israel a la franja de Gaza. Érem molta gent acompanyant la comunitat palestina de la ciutat de València. Els crit de "Tots som Gaza" retronaren durant més d'una hora al centre de la ciutat. Les llàgrimes a punt de brollar amb les paraules d'una xiqueta demanant que s'ature la masacre, "pels xiquets palestins, pels xiquets palestins". Ràbia i oracions demanant que la comunitat internacional no es quede observant i pressione Israel a abandonar la violència i a seure's a negociar novament. Perquè el poble palestí té dret a un territori continu (no partit en dos), on viure en pau i desenvolupar-se democràticament. Perquè Israel no té dret a bloquejar les fronteres arbitràriament impedint fins i tot que arriben aliments i medicines. Perquè els colons jueus han d'abandonar els assentaments i el mur de la vergonya ha de ser enderrocat. Perquè Israel ha de respectar les fronteres marcades als acords d'Oslo i Jerusalem ha de tindre sobirania compartida. Sense l'acompliment d'aquests punts mai no hi haurà pau al pròxim orient perquè el poble palestí està acostumat a patir i seguirà resistint.

Mentre els drets de tot un poble siguen sistemàticament vulnerats no hi haurà possibilitat de convivència.

Els alts diplomàtics dels països occidentals, els que se senten governants del món i són capaços d'avalar una guerra o d'enviar-hi tropes per aturar-la estos dies estan mirant cap a una altra banda, de vacances.

Hi ha ciutadans de primera, de segona i de cinquena categoria.

Mentre escric aquestes línies els avions israelians segueixen escampant el terror pels carrers ja en runes de Gaza. Dones i homes, xiquets i xiquets, vells...s'abracen i preguen al seu déu perquè els lliure de les bombes.

Ràbia, això és el que sent ara mateix.

MÚSICS FURTIUS

2008-12-29T09:44:00.000-08:00

Ja m'agradava la cançó original però escoltar aquesta versió reconec que m'ha emocionat!

A mi personalment, i les persones que em coneixen ho saben bé, els músics de carrer m'alegren la vida, sempre que me'n trobe algun li tire algun centimet. Pense que se'l mereixen més que els músics d'auditori perquè quan vas capficat pel carrer, t'arrenquen un somriure, et fan moure rítmicament els peus o t'espanten per un moment les cabòries.

Ací, a València ciutat, la senyora alcaldessa ja fa temps que els va prohibir i els seus guàrdies els persegueixen per places i carrers.

Pel que sembla, a Rita li molesten: la música al carrer, els patinadors, la gent desperta del Cabanyal, el concert del Bloc Jove del 8 d'octubre, ... si que som diferents ella i jo, tot el que ella no suporta a mi m'encanta!

En fi, el que no sap és que nosaltres som com un gra en el cul.

Per moltes lleis que faça, no podrà eliminar-nos del mapa, ens seguirà fent feliç trobar-nos un músic furtiu en un raconet d'una plaça, a un vagó de metro o al jardí del riu Túria!

"Som músics furtius perquè està prohibit fer música als carrers de València som músics furtius perquè la policia municipal pot multar-nos i requisar-nos els instruments som músics furtius perquè cantem en valencià i els mitjans de comunicació ens marginen som músics furtius perquè no gaudim de suport institucional som músics furtius perquè Rita Barberà considera que embrutem el centre històric som músics furtius perquè l’art que conreem està proscrit i som músics furtius perquè no acceptem les normes." Pau Alabajos

EL BETLEM DE TIRISITI

2008-12-26T09:33:00.000-08:00

Els meus iaios són d'Alcoi i sempre que arriben estes dates ens conten la tradició que hi ha al seu poble, es representa una obra de titelles que s'anomena "El betlem de Tirisiti" i ja de menuts anaven a vore'l!
És total perquè és una adaptació local superenginyosa de la història que conta la bíblia. On s'ha vist filaes de moros i cristians i bous i toreros en un betlem? M'encanta!

La tradició continua i jo seguisc escoltant els meus iaios i veient-lo cada nadal per punt2. A vore si l'any que ve el veig en directe!

més info sobre el betlem ací

NADALES EN TEMPS DE CRISI

2008-12-22T06:30:00.000-08:00

PACO MUÑOZ ES RETIRÀ AHIR DELS ESCENARIS

2008-12-21T02:05:00.001-08:00

Paco, a Bonrepòs i Mirambell, t'estimem molt!

vídeo: Què vos passa valencians a l'últim concert de Paco Muñoz Castelló de la Ribera 20-12-2008
crònica del concert: ací

A QUANTA GENT HA FET FELIÇ PER UN MOMENT...

2008-12-18T12:19:00.000-08:00

SI NO ARRIBEM A UN ACORD...

2008-12-16T05:12:00.000-08:00

A L'AGRICULTURA NO HI HA CRISI!

2008-12-11T01:27:00.001-08:00

Ja fa dies vaig llegir una notícia que em va deixar de pedra: La ministra i la consellera, les dos a una veu, deien que al sector citrícola no hi ha crisi. És per quedar-se amb la boca oberta!
No sé si saben estes senyores que al llaurador li paguen 1, 5 euros per cada 12Kg de clement i que cobren quan s'acaba la temporada. També desconec si estes persones abans d'obrir la boca tan alegrement han parlat amb els sindicats i agrupacions de llauradors, per què es manifesten a la porta de la Conselleria ,per què convoquen una vaga?
Tampoc sé què opinen de la disminució alarmant de joves que s'incorporen al sector agrari, com no hi ha crisi, segurament aquest fet deu descol·locar totalment a ministra i consellera. Un sector que va bé hauria de ser una bona opció per a molts joves, no?
Estes senyores en canvi segur que estan convençudes que els sectors que estan veritablement en crisi a l'estat espanyol són l'automobilístic, el de la construcció i el financer. Per això veuen perfectament addients les injeccions de capital del govern a empreses privades que especulen al mercat i que a més no es sap on inverteixen els diners públics.
Ara que vénen els nadals i toca menjar torrons, supose que els deu extranyar a estes dones llegir al diari que l'ametla, producte principal d'aquestes dolços tan típics, fa setmanes que no té preu a la llotja de Reus i així podríem continuar amb més i més...

Per favor senyores polítiques, si els ha tocat el càrrec a la tómbola, facen el favor de no insultar als llauradors valencians i, si tenen dignitat i sentit de la responsabilitat, dimitisquen per les declaracions però també perquè segueixen sense afavorir els productes autòctons front a importacions d'altres països, sense fer campanyes de sensibilització perquè els consumidors s'interessen per l'origen dels productes que adquieixen, perquè les ajudes que prometen no arriben al camp...

De moment, jo vaig venent les nuleres d'Agustino a 2 euros els 3Kg entre amics i amigues, els caps de setmana puge a Alcubles a collir olives perquè enguany hi ha molta collita, cada quinze dies compre verdurres ecològiques a Silvestre i en nadal menjaré torró cassolà preparat per ma tia, d'ametles dels campets de ma mare.

foto1: Agustino al seu camp
foto2: Jo a una olivera milenària

MIKEL LABOA I PACO MUÑOZ

2008-12-01T07:15:00.000-08:00

Hui m'he alçat i he llegit a vilaweb que s'ha mort Mikel Laboa. He pensat de seguida en la seua veu aguda i el seu compromís ferm amb l'euskera i la societat basca. Després m'ha vingut al cap una conversa que vaig tindre fa uns anys amb una amiga, "la veu de Mikel Laboa no et recorda a Paco Muñoz?"
potser hui és un mal dia per recordar al cantautor més volgut pels infants i, al meu entendre, poc valorat en general per la societat valenciana, com tants altres grans artistes.
Ara, fa uns mesos es va retirar dels escenaris fent un recital a Bocairent entre la seua gent i la veritat és que m'haguera agradat estar allí per cantar amb ell i amb tots els presents la cançó Serra de Mariola. A Bonrepòs i Mirambell ha vingut moltes vegades i hem cantat junts cançons com: Què vos passa valencians o Penyagolosa...
En fi, que Mikel i Paco tenen moltes coses en comú però potser la societat basca és molt més agraïda amb els seus grans músics.

Els dos vídeos que vos penge a continuació és perquè gaudiu... a mi m'aborronen sempre que els mire/escolte.

TEMPS OBSCURS EN BONREPÒS I MIRAMBELL: L'ALCALDESSA PROHIBEIX QUE ES FAÇA UN BANDO DEL BLOC

2008-11-26T23:22:00.000-08:00

Ahir es va celebrar al Centre Cívic la xarrada del BLOC sobre la proposta d'ordenació del trànsit pel poble. En ella es va explicar la proposta, presentada per registre d'entrada en temps i forma, del col·lectiu del BLOC de Bonrepòs i Mirambell per millorar la circulació però també la qualitat de vida dels veïns i veïnes.
També vam demanar que es feren dos bans informatius, la sorpresa ha segut que quan tocava l'hora de fer el primer, no l'hem escoltat, hem anat a preguntar què passava i ens han dit que l'alcaldessa (PSOE) havia prohibit que el feren. Hem presentat la sol·licitud per escrit i encara estem esperenat la resposta.
A la xarrada vingué poca gent perquè se'ns ha negat l'oportunitat d'informar als veïns i veïnes. Han aconseguit el que volen, un poble desinformat perquè només així poden arrelar amb força les seues mentides.
Mai havia passat això en el nostre poble. La democràcia està malalta a casa nostra.

29 DE NOVEMBRE: LA COMUNITAT EDUCATIVA AL CARRER!

2008-11-23T09:42:00.000-08:00

Espere el proper dissabte amb moltíssima il·lusió, ens trobarem molta gent (pares i mares, mestres i profes, alumnes i personal no docent) per dir-li clarament al senyor Font de Mora i a la senyora Concha Gómez que se'ns ha acabat la paciència, que exigim perquè ja ens hem cansat de demanar:
1. El desenvolupament urgent d'un pla de construcció de centres educatius per eliminar definitivament els barracons.
2. La creació d'una xarxa pública que cobrisca les necessitats dels infants de 0 a 3 anys.
3. La contractació immediata del professorat que siga necessari per cobrir les necessitats dels centres.
4. La contractació dels educadors i fisioterapeutes que calen per als alumnes amb necessitats educatives especials que actualment estan desatesos per manca de professionals.
5. El repartiment equitatiu de l'alumnat immigrant i amb pocs recursos entre centres públics i concertats perseguint amb la llei a la mà la selecció de matrícula que fan alguns centres.
6. La contractació de més mestres de llengües estrageres per desenvolupar eficaçment el pla del trilingüisme.
7. L'aprovació i aplicació del requisit lingüístic per a tots els professors i mestres.
8. La docència d' Educació Per a la Ciutadania en valencià o castellà segons el PNL del centre.
9. El disseny i l'aplicació de programes reals contra el fracàs escolar.
10. Ensenyament públic i gratuït.

Com sabem que cap de vostés està preparat per complir aquestes exigències i a més a més, durant més de dos mesos no solament heu estat incapaços de seure's al voltant d'una taula amb la comunitat educativa sinó que heu atacat directament la nostra dignitat com a professionals de l'educació li demanem que si li teniu algun respecte a la democràcia, feu les maletes i se n'aneu cap a casa.

Font de Mora i Concha Gómez, please Go Home!

dissabte 29 de novembre
18h Plaça Sant Agustí
Ciutat de València

QUI DIU QUE L'EUSKERA ÉS DIFÍCIL?

2008-11-20T07:24:00.000-08:00

Aquest vídeo està gravat en KIWU, zona del Congo on en aquests moments existeix un conflicte militar gravíssim.

En el poblat, on viuen estos xiquets, està cooperant una ONG, amb base a Logroño, que s'anomena COOPERA i entre els seus voluntaris es troba una dona catalana, però resident en Bilbo, CArmen Vidal, que en una de les seues visites a Bilbo fa uns mesos, va demanar humilment algun material per als xiquets que apareixen al vídeo.

L'Athletic de Bilbao li va entregar petos i pilotes i un cd amb l'himne del club, ella i els seus infants, es comprometeren a retornar l'amabilitat del club de futbol.

Dos mesos després, el dilluns passat els xiquet van oferir aquest vídeo per agrair el gest solidari.

M'ha encantat escoltar-los, m'ha recordat la nostra adolescència quan ens estudiàvem les cançons de Negu Gorriak de memòria...